dissabte, 31 d’octubre de 2015

Treball d’investigació

Aquesta quinzena hem terminat amb els poemes medievals per a les tertúlies i per a escriure al quadern de lectura, també hem de començar a terminar els treballs d’investigació que és el que més em preocupa.
L’últim poema que hem vist era el poema de “La balada de la garsa i l’esmerla” de Joan Roís de Corella que pertany al Segle d’Or. Aquest poema m’ha agradat prou especialment pel seu contingut o tema ja que des del meu parèixer és molt “habitual”, la situació d'una persona enamorada per altra que tan sols demana una mirada sincera com a resposta, que acabe amb el seu dolor i dubte. En el cas del poema es posa com a metàfora a una garsa i a una esmerla com diu el seu nom. Per altra banda, està el treball d’investigació a pesar que el meu grup és el sext em preocupa molt perquè el meu apartat és un fragment comentat de “L’Espill” de Jaume Roig i la dificultat que veig és que no tinc una estructura fixa per a guiar-me, aleshores hauré de fixar-me en els treballs dels meus companys i afegir o modificar el que veja convenient per al treball. Un altre problema amb que m’he trobat és que el professor probablement no tindrà temps per a corregir els treballs abans de l’exposició.


Per a concloure ja veurem com ixen els treballs i cal preparar-se ja de cara a l’examen.

Llibre de les dones

Durant aquestes dues setmanes, hem seguit utilitzat el llibre "Les veus dels temps"; en el qual hem llegit un fragment del "Llibre de les dones" de Jaume Roig.

En aquesta obre Jaume parla de com son les dones des de el seu punt de vista, ja que ha estat influenciat per la mala experiència amb la seua dona. En aquest fragment conta tot el que tenia que veure de la sua dona i deia que aquesta era una porca antihigiènica i li donava poca importància del que deia el seu marit.

Per aixó a Jaume Roig va ficar en el mateix sac a totes les dones, dient que totes les dones eren igual que la seua dona.

En el fragment Jaume posa exemples del que feia la seua dona com: "Es passava tota la nit grunyint en el llit com un porcell; Si s'adormia, de seguida roncava; S'orinava sovint i es movia tant que podria el llit..." i molts exemples més.
Per aixó Jaume Roig va ser considerat un masclista en la seua època, ja que donava per suposat que totes les dones eren com la dona amb la que ell es va casar.

En aquestes setmanes Ferran ens ha proposat fer unes exposicions per grups per a explicar alguns autors i les obres mes important de cadascun. Espere que l'exposició del meu grup siga molt bona. 

LLIBRE DE LES DONES

Aquestes dues últimes setmanes hem seguit treballant amb el llibre''les veus del temps'' Aquest poema m'ha cridat l'atenció perquè el poeta fa una crítica bastant clara a les dones.

És un dels poemes que més m'ha cridat l'atenció per l'actitud del poeta. El poeta odia les dones perquè ell es va casar amb una dona molt poc ordenada, la higiene de la dona era pèssima, i era molt descuidada per això el poeta té tant odi acumulat cap a les dones.

Després de treballar aquests poemes el professor ens va manar un treball molt important per a l'avaluació del qual hi ha que treballar durament en grup per treure una bona nota. Aquest treball serveix també per prendre apunts dels companys que tenen treballs diferents i per poder estudiar d'aquests apunts.

Per acabar dir que aquesta setmana m'ha semblat interessant pels temes que s'han tractat a classe i perquè han estat molt entretinguts.


RAMON LLULL, 700 ANYS (XL)



40


Ab ulls de pensaments, llanguiments, de sospirs,  e de plors, esguardava l’amic son amat; e ab ulls de gràcia, justícia, pietat, misericòrdia, liberalitat, l’amat esguardava son amic. E l’aucell cantava lo plaent esguardament damunt dit.


R. Llull, Llibre d'amic e amat

Llibre de les dones.

Aquestes  dos últimes setmanes hem continuat llegint "Les veus del temps", un dels poemes que més m'ha cridat l'atenció és el de Jaume Roig,"El llibre dels dones", el poeta fa una crítica a les dones, basant-se en les experiències que va tindre amb  la seua dona amb la qual es va a casar.

El poeta es pot considerar com una persona misògina, ja que odia les dones en general, descriu la dona amb què es va casar com una dona descuidada, desordenada i antihigiènica.
 Escrit amb un valencià molt col·loquial i versos de quatre síl·labes (aa,bb), apariats, fa que llegir-ho en veu alta resulte prou complicat.

A més Ferran ens ha proposat un treball per a redactar la literatura d'esta avaluació, en el qual, per mitjà de grups farem comentaris de poemes i biografies d'autors importants com Ausiàs March, Jaume Roig, poetes arabigovalencians...

En definitiva la nota d'aquest treball és molt important per a traure bona nota en l'avaluació i espere que el meu grup i jo fem una bona exposició.

LA BALADA DE LA GARSA I L'ESMERLA

 En aquestes dues setmanes hem seguit comentant els poemes de distints autors en aquest cas jo vull parlar de Joan Roís de Corella i un dels seus poemes que és el de la balada de la garsa i l’esmerla, un poema molt bonic que parla sobre uns dels elements que més m’agrada de la gent la mirada ja que amb ella es pot expressar molt més que mil paraules (frase que m’ha dit tota la vida la meva iaia) aleshores al comentar aquest poema em va recordar molt a ella i per això m’agrada tant.

Joan Roís de Corella va ser un escriptor prolífic i divers, tant en prosa com en vers i tant en temes religiosos com profans. Són molt elegants i artificioses les seves proses, on exposa faules mitològiques. Però el cim del seu art en prosa és una obra brevíssima intitulada Tragèdia de Caldesa, encertada descripció d’un desengany amorós. La seva prosa és sempre elevada, digníssima, culta, amb èmfasi i retòrica declamatòria, però sense caure en el ridícul ni en la pedanteria. És, així mateix, el millor poeta valencià de la segona meitat del segle XV.


Ferran ens va parlar al acabar de comentar el poema que en els seus orígens estava cantada, per això tenia aquesta musicalitat, vaig trobar el poema cantant per Raimon.

divendres, 30 d’octubre de 2015

El poder de la mirada

Aquestes setmanes hem llegit els últims poemes medievals que ens quedaven. I quins poemes! Jaume Roig, poeta explícit i misogin ; i Joan Roís de Corella amb la seu garsa i esmerla, una personificació que em va costar treball entendre. 

Aquest últim poema va ser el que més m'ha agradat de tots els que hem llegit, ja que en ell es reflectix el poder de la mirada. Quantes coses podem expressar amb una mirada, des del màxim odi a l'amor més absolut, quina cosa més bonica la mirada,que ens servix de llenguatge , com se sol dir :"Qui no comprén una mirada no entendrà mai una explicació."  Quina raó té la frase i que fàcil és entendre una mirada amb sentiment.

El poema també parla dels sentiments no correspostos i diu una  frase  que em va agradar especialment que  és: " No es podrà impedir que no ploreu la trista mort d'aquell a qui ara no voleu". 
Que em  recorda al poema de tinc un desfici,ai, inclement, que com es diu en ell volem el que no tenim. I açò és un fet. Pot ser que per això aquest dos poemes siguen els que més m'han fet pensar i més m'han agradat.

Ací vos deixe esta cançó que de segur que coneixeu ( I will always love you , de Whitney Houston) que reflectix molt bé el contingut de la balada de la garsa i l'esmerla: https://www.youtube.com/watch?v=fSujkEqyH4I

RAMON LLULL, 700 ANYS (XXXIX)

   39


Llevà’s matí l’amic, e anava cercant son amat; e atrobà gents qui anaven per la via, e demanà si havien vist son amat. Respongueren-li dient quan fo aquella hora que son amat fo absent a sos ulls mentals. Respòs l’amic, e dix: —Anc, pus haguí vist mon amat en mos pensaments, no fo absent a mos ulls corporals, cor totes coses visibles me representen mon amat.—


R. Llull, Llibre d'amic e amat

Ramon Llull

Ramon Lllull va nàixer a Palma en 1232 i va morir en l’any 1316 a bord d’un vaixell destí a Mallorca.  Fou un rellevant escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle XIII.

Junt a l’autor del ‘Llibre dels fets’, Ramon Llull és considerat el primer autor literari rellevant en català i el primer autor medieval en utilitzar una llengua romàntica per transmetre coneixement filosòfics, teològics i místics, a més fou el primer a escriure la novel·la moral i un dels primers en fer una divulgació científica i tècnica.

La seva obra escrita és la més extensa produïda per un sol autor medieval, la va escriure en català, occità, llatí i àrab.

Llull va patir una transformació religiosa als trenta anys i a partir d’això dedica la seva vida al proselitisme cristià, especialment entre els jueus i  musulmans, també incorporà els poders polítics i religiosos cristians en un pla missioner destinat a la conversió del infidels.
Creà un sistema filosòfic, l’Art, la qual integrava en un tot coherent la religió, la filosofia, la ciència, la moral i l’ordre social.
D’acord amb la llengua, Ramon Llull va utilitzar a les seves obres quatre llengües diferents amb una finalitat instrumental: El català per arribar al seu poble, el llatí per a convèncer als intel·lectuals, l'àrab per arribar als infidels i el provençal a la seva joventut amb el fi de fer poesia trobadoresca.

Dins de l'estil de Llull, cal distingir dos aspectes: la retòrica lògica adreçada a la intel·ligència I centrat en els enunciats, I per altra banda la retòrica literària adreçada a l’imatginació, centrat en la bellesa de les paraules. Els constants del seu estil són els locus amoenus, els exemples, les metàfores, els proverbis,  les antítesis I els personatges simbòlics.

dijous, 29 d’octubre de 2015

Ausiàs March

Com ja vaig comentar en la meua última entrada estem tractant a classe el llibre de 'Les veus del temps', en el qual apareixen grans autors, un d'ells i el que més m'agrada és Ausiàs March.

M'agrada per la seua capacitat de dir la veritat. La seua extraordinària capacitat d'expressió. La seua llengua també és extraordinària (i un poquet difícil a l'hora de entendre-la) i, a més de dir la veritat, sap que fa por, vull dir; que la paraules que descriuen la realitat ja no són inofensives.

Com diu en una de les seves obres poètiques, els seus poemes no són << cants >> sinó << escrits >>. Els quals tenen raó i rima, i característiques que parlen de la seva intimitat.

M'agraden les seves obres perquè no només parla de l'amor, si no, del que aquest li provoca a ell en si, del seu cor, dels seus sentiments .. Encara que mai anomenara a la dona de la que parla en si, el seu nom, parlava amb característiques i grans adjectius, com el mestre Ferran va dir en una classe els més utilitzats són:
-'Plena De seny
-'Lliri Entre cards '
-'Amor, Amor '
-'Mon Darrer bé '
-'Oh, Foll amor. ' (boig amor)


Personalment em semblen paraules precioses, amb una metàfora molt significativa que qualsevol enamorat o persona aliena a aquest sentiment entén.

RAMON LLULL, 700 ANYS (XXXVIII)



38


Demanaren a l’amic, per què era son amat gloriós. Respòs: —Per ço cor és glòria—. Digueren-li per què era poderós. Respòs: —Per ço cor és poder—. Ni per què és savi: —Per ço cor és saviesa—. Ni per què és amable: —Per ço cor és amor.—


R. Llull, Llibre d'amic e amat

dimecres, 28 d’octubre de 2015

RAMON LLULL, 700 ANYS (XXXVII)

37


Cantava e plorava l’amic cants de son amat, e deïa que pus ivaçosa cosa és amor en coratge d’amador, que llamp en resplandor, ni tro en oïment; e pus viva és aigua en plor que en ondes de mar; e pus prop és sospir a amor que neu a blancor.


R. Llull, Llibre d'amic e amat

dimarts, 27 d’octubre de 2015

RAMON LLULL, 700 ANYS (XXXVI)

36


Demanaren a l’amic si camiaria per altre son amat. Respòs, e dix: —¿E qual altre és mellor ni pus noble que sobiran bé, eternal, infinit en granea, poder, saviea, amor, perfecció?—


R. Llull, Llibre d'amic e amat

dilluns, 26 d’octubre de 2015

RAMON LLULL, 700 ANYS

35



Consirós anava l’amic en les carreres de son amat, e ensopegà e caec enfre espines, les quals li foren semblants que fossen flors, e que son llit fos d’amors.


R. Llull, Llibre d'amic e amat

diumenge, 25 d’octubre de 2015

RAMON LLULL, 700 ANYS

34

—Digues, aucell qui cantes d’amor al meu amat, ¿per què em turmenta ab amor, qui m’ha pres ha ésser son servidor?—. Respòs l’aucell: —Si no sostenies treballs per amor, ¿ab què amaries ton amat?—


R. Llull, Llibre d'amic e amat

SETMANA DE POEMES

Aquesta setmana hem treballat un poema nou: Balada -Andreu Febrer (Entre els trobadors i el segle d'Or).
En tots els poemes treballats a classe hem observat l’amor dónes de distints punts de vista atenent al context historicosocial: per una banda l’amor carnal amb el sensual, eròtic i apassionant poema d’Ibn Khafaja; per l'altra, l’amor cortés amb el valent i suggeridor “Tinc un desfici, ai inclement”; també els efectes del deteriorament d’aquest sentiment a la desesperançadora, desil·lusionada i rendida “Belada” d’Andreu Febrer.
Per una banda, l’ús explícit o implícit del sexe per tal d’explicar el tipus d’amor que és vol transmetre. Vegem-ne alguns exemples. A el “Viatge dels mans” i “Tinc un desfici, ai, inclement” és fan reiterades i explícites al·lusions al sexe on podem constatar clarament que és tracta d’un amor carnal.

Tremolava el tamarit davant dels meues carícies.

Els meues mans viatjaven avall i amunt del seu melic,

com pujaven i arribaven als cims dels seus pits altius!

“Viatge dels mans” d’Ibn Khafaja.





dissabte, 24 d’octubre de 2015

RAMON LLULL, 700 ANYS

33

Encercava l’amic devoció en los plans per veer si era servit son amat; e atrobà’n defalliment en cascú d’aquests llocs. E per açò cavà en la terra, si hi atrobaria lo compliment, pus que per terra devoció ha defalliment.


R. Llull, Llibre d'amic e amat

divendres, 23 d’octubre de 2015

RAMON LLULL, 700 ANYS

32


Les condicions d’amor són que l’amic sia sofirent, pacient, humil, temorós, diligent, confiant, e que s’aventur a grans perills, a honrar son amat. E les condicions de l’amat són que sia vertader, liberal, piadós,  just a son amic.


R. Llull, Llibre d'amic e amat

dijous, 22 d’octubre de 2015

RAMON LLULL, 700 ANYS

31


 
Dix l’amic: —Turmenten-me los secrets de mon amat, con les mies obres los revelen, e cor la mia boca los té secrets e no els descobre a les gents.— 


R. Llull, Llibre d'amic e amat

dimecres, 21 d’octubre de 2015

RAMON LLULL, 700 ANYS

30


L’amat enamora l’amic, e no el plany de son llanguiment, per ço que pus forment sia amat e en lo major llanguiment atrob l’amic plaer e reveniment.


R. Llull, Llibre d'amic e amat

dimarts, 20 d’octubre de 2015

RAMON LLULL, 700 ANYS

29


Desobeí l’amic son amat, e plorà l’amic. E l’amat venc morir en la gonella de son amic, per ço que l’amic recobràs ço que havia perdut; e donà-li major do que cell que perdut havia.


R. Llull, Llibre d'amic e amat

dilluns, 19 d’octubre de 2015

Primera aportació al portafoli

Esta és la meua primera aportació al portafoli, ja que vaig tindre un parell de problemes a l'entrar i per despist se'm van passar els tres dies que tenia per a publicar

Esta setmana hem començat a llegir tres poemes del llibre: Els veus del temps.

                                        El viatge de les mans
Descriu una nit molt apassionada de dos persones perquè no especifica de que sexe són.  Es nota la passió del poema en cada vers. 
A mi és el poema que mes m'a agradat dels que hem llegit fins ara.

       Tinc un desfici, ai, inclement

Parla una dona en jo líric, diu que esta enamorada d'un cavaller que li ha fet molt dany, però que lo ama per damunt de tot. Inclús per damunt del seu marit, o siga que és infidel al seu marit.

Balada

Tracta sobre un amor no correspost, ell la vol, però en cambi ella no, ella no vol sapiguer res d'ell. Ell esta realment obsessionat amb ella.


Aquest son el tres poemes que hem llegit, personalment a mi me costa entenderlos.
Pero supose que al llarg del curs es me fara me fàcil.
Al acabar la semana es va donar unes pautes per fer un treball en grup i tenim que parlar sobre uns cuants escritors y comentar el seus poemes.

RAMON LLULL, 700 ANYS

                                         28


Encontraren-se l’amic e l’amat, e dix l’amic: —No cal que em parles; mas fe’m senyal ab tos ulls, qui són paraules a mon cor, con te dó ço que em demanes.—

R. Llull, Llibre d'amic e amat

No abaixar la guardia.

Estes dos últimes setmanes han sigut un poc més complicades i no hauria de ser així perqué hem tingut cuatre dies festius i ese va ser el motiu. La primera setmana vam terminar de treballar el poema 'Tinc un desfici, ai, inclement' que per a mi no va ser tan interessant com el viatge de les mans però tampoc va ser un avorriment , després vam començar amb 'balada' de Andreu Febrer i ahí es va complicar la meua setmana perquè després vam començar amb un poema d'Ausiàs March que ja no era tan senzill com els altres, este era dels difícils. Tambè Ferrán ens ha donat les pautes per a fer el treball en grup i tinc que estudiar per als controls d'altres assignatures... tan sols espere mantindre el mateix ritme i no abaixar la guàrdia. 

NOVES SENSACIONS I AMORS NO CORRESPOSTS?

Tornem a fer una entrada al blog. Nova entrada, noves sensacions i noves aventures per plasmar al full i relatar les vivències que hem tingut aquestes dues setmanes. Però perquè aquest blog? Tal volta per millorar la redacció dels textos, l'escriptura, les errades ortogràfiques... Però també per obrir-nos la ment, pensar en idees, raonar-les, comentar-les i fer un ús interactiu i dinàmic de les classes de valencià.

 Tinc un desfici, ai, inclement - La Comtessa de Dia.

El poema ens situa en l'Edat Mitjana, en l'època  de la cavalleria. L'esquema dels poemes trobadorescos  repeteix la mateixa estructura: un cavaller noble s’enamora d’una dona perfecta i l’escriu encara que no la puga aconseguir. La dama, és la propietària del seu cor.
Però en aquest poema tot és diferent: és la dona qui li escriu al cavaller i amb tota sinceritat:


"Voldria haver-lo avarament
entre mos braços nu una nit". 


Es tracta d'un amor cortés, valent i suggeridor.
Potser algú pot atribuir a aquest poema el qualificatiu d’eròtic. Les referències són òbvies i recurrents. La dona parla molt directa i amb luxúria en alguns versos i sobretot amb molta passió.

    "Feliç seria en el meu llit
     si jo fos coixí plaent"

Les paraules directes i entenedores i la passió que transmet és la d’un amor carnal, el desig físic més bàsic que enyorem quan l’hem perdut o no l’hem aconseguit. (Massa l'he amat, m'ha malferit,cerco el seu favor,/ car jo li ofreno cor i amor,/ el seny, els ulls i la vida).







Balada - Andreu Febrer. 

 Altra volta trobem el tema de l'amor no correspost, però un amor molt més pur del qual el protagonista es troba abandonat i malferit.


Al poema podem distingir una transició entre dues varietats lingüístiques que són l'occità i el català.  
Els versos narren com el jo líric es troba abatut, esclavitzat, sense forces per amar a una altra persona. La persona que vol amb totes les seues forces no l'estima, el rebutja.
Fa referència a la mort ja que no vol seguir en eixa vida si no podia estar amb la dama.
"Ja que no sóc vostre, de qui seré? Mort, vine prompte, fineix la meua aspra ventura!" 

 Per concloure dir que em trobe bé parlant sobre poemes i analitzant-los, és una bona manera de començar el curs i més encara tenint en compte que per al nostre futur en els exàmens del selectiu ens farà falta ja que són punts importants de la nota i espere que aprenguem molt més sobre estils, èpoques, autors, etc.








 


diumenge, 18 d’octubre de 2015

Les Veus dels Temps: Comentari de 3 poemes amorosos

Aquestes setmanes de classe hem estat comentant poemes del llibre "Les veus del temps" per ahora solament hem comentat tres poemes: "El viatge de les mans"-Ibn Khafaja, "Tinc un desfici, ai, inclement"-La Comtessa de Dia, "Balada".

-El viatge de les mans
Aquest poema descriu una nit de passiò i amor entre una parella d'enamorats, el que més me ha sorprés es que no especifica en el poema que es tracta d'un home i una dona.
 Jo crec que parla d´un home i una dona perqué quan diu que acariciaba el seus pius altius crec que fa referència a les mamelles d´una dona.
El poema está ple de metàfores relacionades amb la passiò de la nit que descriu i açó fa que el poema siga mes interessant. 


-Tinc un desfici, ai, inclement
En aquest poema es descriu la infedilitat de una dona al seu marit, el poema és un poc confús ja que en aquella època no és normal que una dona diguera aixde manera publica, aquest poema es el que més m´ha costat entendre.


-Balada

El tema d'aquest poema eamorós. Parla del lament del poeta per que la seua amada no li vol i li diu que es dolenta perqué li fa sofrir i li ha menyspregut. Aquest poema apareix dues tips de varietats de llengua que són el català i l´occità.

Comentari de 3 poemes de Les Veus Dels Temps

Durant aquests dies hem fet l'anàlisi de 3 poemes diferents del llibre ''Les Veus del Temps'' aquests poemes són els següents:

1-El Viatge de les mans.
Poema escrit per Ibn Khafaja d'Alzira, un poeta arabigovalencià.
És un poema interessant perqué deixa a interpretar al lector quin es el sexe dels enamorats, en la meua interpretaciò crec que es tracta d'un home i una dona, clarament te un tema amorós, altra cosa interessant és que està escrit amb moltes metàfores i de forma molt subtil però de forma comprensible per a un lector avançat, descriu el moment previ a l'acte sexual entre dos enamorats.

2-Tinc un desfici, ai, inclement.
Escrit per la Comtessa de Dia, aquest poema també té un tema amorós i parla d'una dona que és el jo líric i que està enamorada d'un cavaller que li ha fet mal però que encara així el vol per damunt del seu marit al qual ja no vol.
És un poema que en la meua opinió és complicat d'entendre i que algú ha  d'ajudar-te per a comprendre-ho.
També cal destacar que és un amor simbòlic perqué la comtessa ama el cavaller però ell li ha fet molt de mal.

3-Balada
És un poema que usa el Valencià i l'Occità i per aixo és molt difícil d'entendre, sobretot l'ultim paràgraf, però amb l'ajuda del llibre pot entendre millor tot el que vol dir.
Tracta sobre un home que en un principi ama a una dona però a l'assabentar-se de que el seu amor no es correspost adopta la mateixa actitud de la seua amada i no vol saber res d'ella.

segona pujada al blog

Aquesta és la segona pujada al blog de valencià en el que portem de curs, encara m'estic adaptant a açò de pujar blogs cada cert període de temps però a poc a poc ho aniré fent molt millor. 
Aquesta vegada parlaré sobre el que estem fent tots els dies en classe.
 Aquestes setmanes estem llegint uns quants poemes del llibre “les veus del temps” de Ibn Khafaja, un autor arabigovalencià , a part de llegir els poemes, els analitzem, entre tota la classe traiem idees, debatem diferents opinions...etc. 
Personalment mai havia donat aquesta matèria d'aquesta forma, ja que l'any passat jo vaig donar literatura pura i dura, i no comentàvem quasi cap poema però supose que Ferran ens està entrenant per a anar aprenent a poc a poc a com comentar un poema en valencià. A part ens dóna fotocòpies i realitzem alguns exercicis que corregim tots junts en classe.

Poesia Medieval

Aquestes dues setmanes hem treballat tres poemes els cuals el tema principal era l'amor no correspost.
Un d'aquestos poemes va ser "Tinc un desfici,ai,inclement" de La Comtessa de Dia, vam expossar les nostres idees sobre aquest, i corregirem les huit activitats proposades pel profesor. Parlarem també del jo líric d'aquest poema, i després vam passar al següent, "Balada", aquest poema està escrit en dues llengües, l'occità i el valencià, però aquest  no vaig poder corregirlo perque estava malalt i em vaig quedar a casa. El meu company Jesús em va deixar les respostes corregides per a poder rectificarles. Per últim ens van demanar el Poema LXVIII d'Ausiàs March, aquest em va costar molt de comprendre ja que no sabia molt bé el significat d'algunes paraules, aquest no hem terminat de corregir-lo, supose que el corregirem el próxim dia a classe. L'últim dia Ferran ens va donar un foli on posava uns quants treballs per a fer per equips, ens vam dividir i vam elegir un tema per al treball. El nostre grup format per Jesus, Pablo, Patricia i jo te que fer-lo sobre els poetes arabigovalencians i els seus poemes, ja que tenim que fer tres comentaris sobre aquestos.

Segona Entrada Al Blog (Les Veus Del Temps)

Des  que hem començat el curs, hem treballat a classe el llibre de lectura de "Les veus del temps". Es tracta d'una antologia amb els millors textos de la nostra literatura. És un llibre interessant perquè no sols apareixen els poemes, sinó que estan "traduïts" per si i hi ha mots difícils, i també explica breument sobre els autors dels poemes. Els poemes que hem tractat han sigut:

*Ibn Khafaja (poeta arabigovalencià)- "El viatge de les mans"
*La Comtessa de Dia (Trobairitz)- "Tinc un desfici, ai, inclement"
*Andreu Febrer (entre els trobadors i el Segle d'Or)- "Balada"

1.  Ibn Khafaja- “El viatge de les mans”

Aquest poema tracta d’una parella passant una nit de passió i l’amor es presenta d’una manera sensual, físic, i mostrant-nos el viatge geogràficament que feien les mans quan tocava a l’altra persona (“Les meues mans viatjaven avall i amunt del seu melic...”. No ens especifica el sexe de la persona estimada. El poema està escrit amb un jo líric “Jo intentava oposar la frescor del seu alè...” ,  però també apareix la primera persona del plural (“Tota la nit vam passar amb el vi roig...”).

És un poema fàcil d’entendre però té comparacions (“...i els mots corrien suauscom l’oreig sobre les roses”) i metàfores (“Les margarides de la seua boca, el lliri del seu coll”). Els dos versos que més m’ agraden són els versos 5 i 6, perquè utilitzen metàfores sobre la naturalesa per a fer referència a la beutat de la persona estimada i em pareix un poema bonic, profund i miseriós.Es podria comparar actualment amb els llibres de Crepusculo, on hi ha una atracció física, o amb la cançó “What’s my name?” de Rihanna i Drake, perquè la pròpia lletra i en el vídeoens conta una història pareguda.



2.   La Comtessa de Dia- “Tinc un desfici, ai, inclement”

Aquest poema tracta principalment d’un adulteri entre una dona que ja esta casada i vol a un altre home d’una manera sincera, basat en l’amor cortès. Durant la primera part està escrit en un jo líric d’espill, “Tinc un desfici... En la segona part, es dirigeix a l’amant “Quan us tindre vora el meu cor?”. En aquest poema apareix una comparació amb Blancaflor i Floris, que és una novel·la francesa on ells són els protagonistes destinats a estar junts des del dia del seu naixement però que els separa les seues creences religioses. Finalment, varen aconseguir casar-se.

Crec que és una historia real, però em crida l’atenció que és una dona la que parla, però que una dona s’atrevira a escriure-ho m’agrada. De fet, no es sap si és un poema real o fictici. Aquest poema podria comparar-se amb la pel·lícula de “Moulin Rouge”.



3.     Andreu Febrer- “La balada”

Aquest poema tracta sobre el rebuig de la persona que ama i prefereix morir, perquè no vol estar amb cap altra. Al principi ell es troba abatut i esclavitzat per ella i inclòs es compara amb una ombra perquè es sent miserable i desesperat (“... m’és vil e lleu com l’ombra qui pauc dura”). Dins d’aquest poema hi ha un altra llegua i per això la lletra esta en cursiva, es tracta de l’occità i escrit amb un jo líric (“...no em vol per sieu e ab nonzaler oblida”- vers 12).

Aquest poema no m’agrada molt perquè és molt trist, encara que reflexa molt bé el pensament de l’època, el fet de voler morir més que sofrir d’amor.