divendres, 16 d’octubre de 2015

Amants, dements.

Aquestes dues setmanes, hem seguit treballant amb poemes, llegint-los, analitzant-los i sobretot comprenent-los, ja que ens estem habituant a ells. Hem llegit dos poemes, el primer va ser: "Tinc un desfici, ai, inclement" i el segon "La balada", aquest últim barrejava el valencià i l'occità, fent la seva lectura molt dificultosa.

 Però em vull centrar en el primer que he nomenat ja que és el que més m'ha agradat. Aquest parla de l'amor que sent una dona pel seu amant, ja que al principi ella no li va donar tot el seu amor, i ara que l'ha perdut s'ha adonat que el vol i vol estar amb ell. Això és una de les coses que més m'agrada del poema, perquè és un tema que segueix molt vigent en l' actualitat, no només pel tema de  l'amor sinó pel voler alguna cosa que no pots, és una cosa que ens ha passat a tothom, quan podem tenir algú o alguna cosa no el volem, en canvi quan el perdem ens adonem que realment sí el volíem. També m'agrada que la dona d'aquest poema és molt valenta, ja que en aquesta època està molt mal vist la infidelitat de la dona, i ella pel seu amor és capaç de fer-ho públic i posar al seu amant en el lloc del seu marit.

El poema està escrit per  Beatriu de Dia, coneguda com a Comtessa de Dia (finals del segle XII - mitjans del  segle XIII) fou una trobairitz occitana de la qual n'han pervingut alguns poemes, però de la seva vida se'n sap molt poc.















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada