dissabte, 31 d’octubre de 2015

LA BALADA DE LA GARSA I L'ESMERLA

 En aquestes dues setmanes hem seguit comentant els poemes de distints autors en aquest cas jo vull parlar de Joan Roís de Corella i un dels seus poemes que és el de la balada de la garsa i l’esmerla, un poema molt bonic que parla sobre uns dels elements que més m’agrada de la gent la mirada ja que amb ella es pot expressar molt més que mil paraules (frase que m’ha dit tota la vida la meva iaia) aleshores al comentar aquest poema em va recordar molt a ella i per això m’agrada tant.

Joan Roís de Corella va ser un escriptor prolífic i divers, tant en prosa com en vers i tant en temes religiosos com profans. Són molt elegants i artificioses les seves proses, on exposa faules mitològiques. Però el cim del seu art en prosa és una obra brevíssima intitulada Tragèdia de Caldesa, encertada descripció d’un desengany amorós. La seva prosa és sempre elevada, digníssima, culta, amb èmfasi i retòrica declamatòria, però sense caure en el ridícul ni en la pedanteria. És, així mateix, el millor poeta valencià de la segona meitat del segle XV.


Ferran ens va parlar al acabar de comentar el poema que en els seus orígens estava cantada, per això tenia aquesta musicalitat, vaig trobar el poema cantant per Raimon.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada