dissabte, 17 d’octubre de 2015

La Comtessa de Dia


Tinc un desfici, ai, inclement


Al poema ‘La Comtessa de dia’, el qual es recitava durant l’època medieval entre els segles XII i XIII, podem observar la història d’una dama ja casada que plora la pèrdua del seu amant i la manera en la qual acabat aquest amor.
La Comtessa expressa tristesa debut  un amor passional, el qual a més de ser purament carnal, al no prosperar ha creat en ella sentiments negatius tals com la melancolia i la nostàlgia.
Encara que normalment a aquesta època eren els trobadors els que predicaven els poemes i els composaven, en aquest cas, la composició, és feta per una dama en referència al seu amant, trencant amb la dinàmica que a aquesta època es donava.
Aquesta lectura del poema la podem trobar amb expressions mostrades tals com “Tinc un desfici”, “Ara veig que sóc traïda”, “Feliç seria en el meu llit” i altres expressions que denoten tristesa i desig.
A més podem deduir l’enamorament d’aquesta dama sobre un servidor perquè a la segona línia de la primera estrofa s’observa com clarament diu “Pel cavaller que m’ha servit”, referint-se a un treballador del que s’ha enamorat.
Una vegada ha perdut aquest amor, la protagonista mostra els desitjos d’allò que voldria fer amb el cavaller. Açò ho demostra amb expressions com “Voldria haver-lo avarament entre mos braços nu una nit”, “Jo li ofrene cor i amor”, “Oh bell amic ple de dolçors!” o “Si amb vós jagués, quin bell deport!”.

En quan a les figures retòriques, podem trobar en el vers número dotze, a la tercera estrofa, una metàfora amb “si jo li fos coixí plaent”, la qual vol dir que estaria molt bé al llit amb ell. D’altra banda entre el vers número tretze i el número catorze trobem un encavalcament, ja que “Més que Blancaflor, ferida” comença una línia, “per Floris” és el final d’aquesta rima a la següent línia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada