diumenge, 18 d’octubre de 2015

Segona Entrada Al Blog (Les Veus Del Temps)

Des  que hem començat el curs, hem treballat a classe el llibre de lectura de "Les veus del temps". Es tracta d'una antologia amb els millors textos de la nostra literatura. És un llibre interessant perquè no sols apareixen els poemes, sinó que estan "traduïts" per si i hi ha mots difícils, i també explica breument sobre els autors dels poemes. Els poemes que hem tractat han sigut:

*Ibn Khafaja (poeta arabigovalencià)- "El viatge de les mans"
*La Comtessa de Dia (Trobairitz)- "Tinc un desfici, ai, inclement"
*Andreu Febrer (entre els trobadors i el Segle d'Or)- "Balada"

1.  Ibn Khafaja- “El viatge de les mans”

Aquest poema tracta d’una parella passant una nit de passió i l’amor es presenta d’una manera sensual, físic, i mostrant-nos el viatge geogràficament que feien les mans quan tocava a l’altra persona (“Les meues mans viatjaven avall i amunt del seu melic...”. No ens especifica el sexe de la persona estimada. El poema està escrit amb un jo líric “Jo intentava oposar la frescor del seu alè...” ,  però també apareix la primera persona del plural (“Tota la nit vam passar amb el vi roig...”).

És un poema fàcil d’entendre però té comparacions (“...i els mots corrien suauscom l’oreig sobre les roses”) i metàfores (“Les margarides de la seua boca, el lliri del seu coll”). Els dos versos que més m’ agraden són els versos 5 i 6, perquè utilitzen metàfores sobre la naturalesa per a fer referència a la beutat de la persona estimada i em pareix un poema bonic, profund i miseriós.Es podria comparar actualment amb els llibres de Crepusculo, on hi ha una atracció física, o amb la cançó “What’s my name?” de Rihanna i Drake, perquè la pròpia lletra i en el vídeoens conta una història pareguda.



2.   La Comtessa de Dia- “Tinc un desfici, ai, inclement”

Aquest poema tracta principalment d’un adulteri entre una dona que ja esta casada i vol a un altre home d’una manera sincera, basat en l’amor cortès. Durant la primera part està escrit en un jo líric d’espill, “Tinc un desfici... En la segona part, es dirigeix a l’amant “Quan us tindre vora el meu cor?”. En aquest poema apareix una comparació amb Blancaflor i Floris, que és una novel·la francesa on ells són els protagonistes destinats a estar junts des del dia del seu naixement però que els separa les seues creences religioses. Finalment, varen aconseguir casar-se.

Crec que és una historia real, però em crida l’atenció que és una dona la que parla, però que una dona s’atrevira a escriure-ho m’agrada. De fet, no es sap si és un poema real o fictici. Aquest poema podria comparar-se amb la pel·lícula de “Moulin Rouge”.



3.     Andreu Febrer- “La balada”

Aquest poema tracta sobre el rebuig de la persona que ama i prefereix morir, perquè no vol estar amb cap altra. Al principi ell es troba abatut i esclavitzat per ella i inclòs es compara amb una ombra perquè es sent miserable i desesperat (“... m’és vil e lleu com l’ombra qui pauc dura”). Dins d’aquest poema hi ha un altra llegua i per això la lletra esta en cursiva, es tracta de l’occità i escrit amb un jo líric (“...no em vol per sieu e ab nonzaler oblida”- vers 12).

Aquest poema no m’agrada molt perquè és molt trist, encara que reflexa molt bé el pensament de l’època, el fet de voler morir més que sofrir d’amor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada