dissabte, 17 d’octubre de 2015

TINC UN DESFICI,AI,INCLEMENT

Aquestes dues setmanes hem tractat diversos poemes però el que més m'ha agradat dels poemes: Tinc un desfici, ai, inclemència; Balada i el poema LXIII. Ha sigut el primer perquè en aquella època el primer era que una dona no era molt comú que fera un poema, també que fóra trobadora la que  composara el poema, després dir  el tema no era molt habitual en eixa època aleshores m’atrau més l’atenció. 
Si ens fixem en el poema, http://lletra.uoc.edu/especials/folch/comtessa.htm La dona té un amant al que  no li havia donat tot el seu amor  per això ell  l’ha malferit, es sent traïda però plora en el llit o quan va vestida, diu que vol tenir-lo avarament i després s’adreça a l’amant per a que ho sàpiga tot el que ella està passant i pensant. Podem apreciar que és un poema d’amor i penediment, per les expressions com ‘’Massa l´he amat, m’ha malferit’’. 

És un poema que es repeteix en l'actualitat, que ha traspassat fronteres de temps i espai, ja que aquest poema és del 1200 i estem a 2015 hi ha el tema és quotidià, tan sols hi has de fixar-te bé un dos o tres relacions i una d'elles ha tingut o té banyes. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada