diumenge, 17 de gener de 2016

Adequació i pronoms febles

L'adequació és el conjunt de recursos lingüístics que usem per tal que un text s’adapti al registre i a la finalitat comunicativa  per a la qual ha estat pensat.

Pel que fa als tractaments personals, cal distingir l’emissor del receptor. Per a l’emissor podem triar entre la primera persona del singular (quan el to és més directe i personal) o la primera del plural (quan el to és més formal). Us escric.... Us escrivim... Pel que fa al receptor, el tractament de t u és el més habitual per adreçar-se a un amic

També condicionen el tipus de text la mena d’emissor, receptor, missatge i canal. Emissor: així l’emissor no sempre vol donar la mateixa imatge de si mateix.
  • Receptor: la identitat del receptor també condiciona la selecció de la
informació.
  • Missatge: només usarem aquelles idees que poden servir al nostre
objectiu comunicatiu.
  • Canal: en funció del tipus de document que elaborem usarem una
estructura i una quantitat d’informació diferent.

Els pronoms febles són aquells pronoms que es fan servir per substituir un complement o una expressió. Tots són monosil.labs , ja que altrament no podrien ser átons , puix que en catalá només poden ser àtons els mots monosil·làbics. Que siguin àtons o febles significa que sempre es pronuncien formant bloc amb el verb  que complementen; sempre l'han d'acompanyar, és a dir, sempre s'hi han de situar immediatament al davant o al darrere, mai no van sols ni acompanyen cap altre element de la frase.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada