dilluns, 29 de febrer de 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CLXI)

161



Per la especial amor que l’amic havia a l’amat, amava lo bé comú sobre lo bé especial, per ço que comunament fos son amat conegut, lloat, desirat.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

diumenge, 28 de febrer de 2016

Blandín de Cornualla

The Knight and the LadyHui vaig a comentar el poema anomenat Blandín de Cornualla, que hauríem d'haver fet a classe.

1. L'autor d'aquest fragment és anònim. Aquest llibre forma part de la matèria de Bretanya, com és un fragment d'un llibre de cavalleria barreja elements fantàstics i reals com dracs, gegants...

2. El gènere literari d'aquest llibre és narratiu.
El tema és la lluita d'un cavaller per alliberar a la seua amada d'un encantament.

3. Aquesta narració tracta d'un cavaller que va a enfrontar-se amb uns personatges fantàstics per lliurar a la seua amada d'un encantament.
El primer personatge que apareix va ser una serp molt llarga i gran, el segon va ser un drac el qual al principi estava adormit, però al viatge de volta, el protagonista va haver de lluitar amb ell. El tercer i  últim obstacle va ser un sarraí que a soles es podia véncer trencar-li les dents. Després de derrotar a tots els personatges devia agafar el Blanc Astor per a desencantar a la donzella.

4. No podem dir la tesi ni els arguments que s'hi donen perquè no és un fragment assagístic, sinó narratiu.

6. L'autor d'aquest fragment hauria de ser un home amant dels llibres de cavalleria.
Els destinataris podrien ser gent de tot tipus, ja que aquest tipus de llibre el pot llegir qualsevol.

7. Té una gran similitud a la bella dorment.

Com açò d'analitzar textos no és el meu punt fort, m'agradaria que m'enviares un correu posant els erros que he fet a l'hora d'explicar-me o de narrar el fets.

RAMON LLULL, 700 ANYS (CLX)

160



Demanaren al foll per quals senyals era conegut son amat. Respòs, e dix que per misericòrdia, pietat, estant en volentat essencialment, sens negú camiament.
R. Llull, Llibre d’amic e amat 

dissabte, 27 de febrer de 2016

REFLEXIONANT UNA MICA ...

Aquesta setmana no toca pujar al blog però el pujo avui per que la setmana passada no vaig poder per que vaig estar dolenta.

Bé aquestes últimes setmanes he tingut molts exàmens i sincerament he estat molt atabalada, per no estudiaba quan tenia que haver estudiat després em s'amunteguen els exàmens, és una cosa que he de canviar, ja que si estudiés al dia obtindria millors resultats acadèmics.
Ens van donar la nota de valencià i sincerament va ser catastròfica, pensava que m'havia sortit millor, però no va ser així, crec que van aprovar 15 persones de 100 o alguna cosa així, moltes persones poden pensar que és la culpa del professor però jo no ho veig així , jo penso que és la nostra culpa ja que gairebé ningú portava els deures fets, i no ateníem. Bé ara toca aplicar-se en el següent examen de valencià que és el de "Les veus del temps", he de treure molt bona nota per poder aprovar l'avaluació.

D'altra banda Ferran comento que els blogs eren molt repetitius, jo sincerament no m'havia adonat però ara que em poso a mirar-lo sempre parlem del mateix i de la mateixa manera i sembla que ens copiem uns dels altres. Jo vaig a intentar canviar la meva manera d'escriure al bloc, no em centrare tant en les coses i parlaré d'altres coses més importants.
Bé amb aquesta entrada també he volgut reflexionar una mica sobre la meva actitud, en el primer trimestre anava molt millor i l'únic que he fet a sigut confiar i amb això l'únic que he aconseguit és poder suspendre l'assignatura, M'he centrat més en quan havien vacances, ponts o quan quedava per a falles i em tenia que haver centrat primer en el meu deure que és estudiar, però bé a la propera ja que se que he de fer, per que les vacances vénen segur, però si només penso en les vacances els suspensos també arribaran segur.

RAMON LLULL, 700 ANYS (CLIX)

159



En los secrets de l’amic són revelats los secrets de l’amat, e en los secrets de l’amat són revelats los secrets de l’amic. E és questió qual dels dos secrets és major ocasió de revelació.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

divendres, 26 de febrer de 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CLVIII)

158



En tristícia ha amor mès l’amic per sobrecogitaments; e cantà l’amat e alegrà’s l’amic con l’hac oït. E fo qüestió quals dels dos fo major ocasió a muntiplicar amor en l’amic.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

dijous, 25 de febrer de 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CLVII)

157



Los hòmens qui es depenyen folls per ajustar diners, mouen l’amic a ésser foll per amor; e la vergonya que l’amic ha de les gents a anar con lo foll, dóna manera a l’amic d’on haja amor e preu de les gents. E per açò és questió qual dels dos moviments és major ocasió d’amor.


R. Llull, Llibre d’amic e amat 

dimecres, 24 de febrer de 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CLVI)

156


Grans hosts e grans companyes se són ajustades de espirits d’amors, e porten senya d’amor, on és la figura e el senyal de llur amat; e no volen menar en llur companyia null home qui sia sens amor, per ço que llur amat no hi prenga deshonor.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

dimarts, 23 de febrer de 2016

SETMANES CONFUSES

Aquesta setmana al meu blog de valencià parlaré d'una cosa molt important per al desenvolupament de generacions futures. Per qué hi ha tanta diferència entre unes setmanes i altres?

 Amb això em refereixo al fet que en unes setmanes no fem parlant despectivament res a altres que tenim 6-7 exàmens per setmana. Per no explicar tot tipus de deures i treballs que són llargs i treuen molt temps total d'estudi. Bé després d'aquest petit incís comentaré una sèrie de coses que hem estat veient a classe aquests dies.

LA NOVELA DE CAVALLERESCA


La novel·la cavalleresca és un gènere narratiu que va aparèixer a Europa entre els segles XIV i el XV. Va ser l'evolució de la novel·la de cavalleries, van ser novel·les més modernes que reflectien situacions reals d’aquella època. Eren narracions en prosa que es van basar en els models de les cròniques catalanes. Llavors va haver-hi una influència mútua entre la literatura i la vida real, ja que els cavallers llegien les novel·les cavalleresques i volien actuar com els herois d’aquestes obres.

No s'ha de confondre amb novel·la de cavalleries. Dos exemples coneguts són Tirant lo Blanc i Curial e guelfa

ELS  LLIBRES DE CAVALLERIA 

El llibre de cavalleries o novel·la de cavalleries és un gènere literari en prosa, de gran èxit i popularitat a Espanya, Aquestes novel·les narraven les gestes o proeses d'un cavaller.

RAMON LLULL, 700 ANYS (CLV)

155



Les noblees e els honraments e les bones obres de l’amat són tresors e riquees de l’amic; e lo tresor de l’amat són los pensaments, e els desigs, e els turments, e els plors, e els llanguiments que l’amic sosté per honrar e amar son amat.


R. Llull, Llibre d’amic e amat 

dilluns, 22 de febrer de 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CLIV)

154


Encontrà l’amic un escuder qui anava consirós e era magre, descolorit e pobrement vestit; e saludà l’amic dient que Déus l’endreçàs a trobar son amat. E l’amic li demanà en què l’havia conegut. E l’escuder li dix que los uns secrets d’amors revelen los altres, e per açò han coneixença, los amadors, los uns dels altres.


R. Llull, Llibre d’amic e amat 

Arrels

Esta setmana realment necessite fer el blog, encara que no ho haja fet les últimes setmanes, en esta hi ha una cosa que em motiva a fer-ho. Açò no justifica que no haja de fer-ho, no necessite un gran motiu totes les setmanes per a escriure i expressar-me en valencià i d'açò és del que parlaré. Els meus companys van anar, per segona vegada, a les universitats però jo no vaig anar. Cada vegada tinc menys clar el que vull fer en un futur. El segon trimestre va començar sense avisar a ningú i a mi em va passar factura, però en estes dos últimes setmanes he anat recuperant el ritme que tenia el primer trimestre i ara estic més tranquil. Mai és tard per a fer les coses bé. He tingut que estar molt concentrat i açò ha fet que entenga a la primera assignatures com a matemàtiques i química, també ha fet que comprenga alguns apartats de filosofia i en especial, esta setmana m'he adonat d'una cosa en classe de valencià. 
Ara estem estudiant els primers textos escrits, entre eixos estan: El ''llibre de consolat de mar'' (dret maritim) i els ''Furs'' de València (constitució del Regne de València) . Ferran ens va llegir algunes lleis que es podrien aplicar en la societat actual, cal tindre en compte que estos textos van ser escrits en el segle Xlll, i altres que en la meua opinió millorarien la constitució actual, i això em va fer pensar en com seria el Regne de València si no haguera guanyat l'Arxiduc Carles en la Guerra de Successió. És com dir que algú va decidir extingir una espècie, amb tot el que eixa espècie aporta a la naturalesa. Però eixa espècie que van intentar extingir té una cultura que s'ha transmés en una llengua pròpia. Esta és la importància d'usar-la, d'escriure i expressarnos en valencià. Jo no sóc valencià però he viscut i he estudiat ací des dels nou anys, i esta setmana he entés la importància que té la llengua en la cultura valenciana i en qualsevol cultura, en general. Qui haja nascut ací ha d'entendre-ho millor que jo, i si no és així hauria de començar a fer-ho. Crec que no està bé ignorar la cultura de les teues arrels. Finalment recordar als companys que lligen la meua entrada que mai és tard per a fer les coses bé. Que tingueu una bona setmana!


diumenge, 21 de febrer de 2016

Jornada de reflexió.

Tornem a l'entrada del blog, però al meu cas, no per parlar d'aventures o llibres, sinó sobre reflexions, sobre el futur, sobre la realitat.

Aquesta segona avaluació no han eixit les coses com jo pensava. Ràbia, problemes personals, baixada de les notes... en fi, desmotivació. Les coses no han funcionat, tal volta ha sigut la manca d'organització, la manca d'estudis per als èxamens o simplement que li he donat importància a coses que no la tenien gens o que prompte acabarien en canvi de centrar-me en el més important com ara són els estudis. M'he tancat de la resta, per parlar amb el meu jo interior, per saber què pasava i el problema és que no confiava en mi mateix, necessite una confiança plena en mi, eixe és el primer pas, després recobrar la voluntat, els somnis, la lluita pels objectius.

Ara mateix la nostra ment està plena; som adolescents i les neurones estan revolucionades com diuen... Tenim al cap tonteries, no portem les coses clares, no pensem en les conseqüències dels nostres actes, no valorem el que tenim... Fa falta una maduresa i un esforç per part de cada persona per millorar com a ésser humà. Però com madurar si sols som uns xiquets que volem aconseguir-ho tot, o persones que no tenim cap d'aspiracions en la vida? Les coses no estan clares i hem d'aclarir-les. Vivim en una societat que ha canviat molt; els xiquets sols pensen en ser els més vilans per cridar l'atenció, quan les seues vides són les més senzilles i les més buides. Trobem a gent fumant cada dia en la porta de l'institut, jòvens, adolescents, xiquets. Però de qui és culpa: del govern i l'educació? De la societat? De la família que crea unes ideologies falses sobre els xiquets? Així no es construeix un futur digne. El primer són els valors davant de tot.

Tan sols volia fer una reflexió pública sobre el meu pensament, pense que l´ he cagat, no em sent bé amb mi mateix, estic decepcionat, estic perdent les ganes per la música que és el meu motor de vida, ja quan vaig al conservatori a estudiar música em desmotive. És l'hora de canviar.
Ja estem acabant els exàmens, admet la meua errada, , l'he fet malament, no he sabut reaccionar davant els problemes que apareixien, però tota persona es mereix una segona oportunitat.
Vull tornar a encendre la bombeta del cervell i remuntar aquest període; he de pensar-m´ho, creure-me´l i aconseguir-ho.
L'altre dia visitàrem la universitat i molava la idea de pensar que qualsevol dia estudiaríem allí.
Aquest és el moment de tornar a recobrar l'energia i pensar en grans salts.


"Em varen dir que la voluntat mou muntanyes i mars; em digueren que havia de  ser jo mateix i que creguera que ningú em podia parar".



Tal volta fa falta caure't per tornar-se a alçar amb més forces, tal volta siga el moment de reprendre les ramaleres.

Setmana mogudeta

Aquesta setmana, ha sigut molt moguda des de dilluns fins al divendres. El principal de tot, la excursió que vam fer la classe el dijous a la Universitat de València, els companys vam estar repartits pels diferents campus que tenen. Com que a mi m'agradaden les enginyeries, al igual que als meus companys del tecnològic, se n'anarem al campus de burjassot.
Entre torres de fraccionament, experiments i robots, ens quedarem bocabadats, la meua opinió que és un objectiu difícil, molt difícil, però en constacia i treball s'aconsegueix.
El costat més amarg de la setmana, per a mi, es l'exàmen de l'adequació. En general va eixir malament a tota classe. Particularment, m'han salvat de traure pijor nota els pronoms, que paradoxalment era el que pijor se me'n donava.

SETMANA VARIADA

Aquesta setmana ha sigut molt dura per a mi.

Amb un conflicte a classe que ara està mig solucionat va tindre un començament agredolç, i em fa pensar totalment igual que la meua companya Maria a la seua entrada d'aquesta setmana. Encara que tothom té llibertat per a fer el que vulga," la teua llibertat acaba on comença la meua".

La setama ha anat avançant plena d'exàmens molt importants, i jo, cada vegada estava més estresada; no hi havia manera de relaxar-me o, al menys, controlar l'ansietat. I per aquesta situació, en conseqüència la majoria dels controls m'han eixit molt mal. Encara que no tinc les notes encara, sé que  serán mediocres, i tot a causa de l'estrés.
La nota que sí que tinc és la de l'examen de valencià. Encara que estic aprovada, ha sigut molt decepcionant (per variar). Cada vegada estic més negativa en aquest aspecte.

I finalment la setmana va acabar amb una excursió (que ja feia falta) a la universitat!
Encara que ja tinc clara la carrera que vull fer, no està de més informar-se sobre altres, vore com funciona una universitat...

Vaig eixir molt contenta, tot va ser interesantíssim, i em vaig adonar d'una cos molt curiosa:
La majoria de la gent, com el 90% dels estudiants que venien a les mateixes xarrades que jo parlaven valencià en tot moment. Sé que és normal, ja que vivim a la Comunitat Valenciana, i és una llengua oficial, però mai havia vist a tanta gent que parlara el valencià de manera habitual. Em va parèixer curiós i positiu, la societat està canviant, i els joves estem enderrocant alguns tabús dictatorials imposats ja fa molt anys.

Quina setmana!

Esta setmana, personalment, m'he portat una decepció enorme amb la nota de valencià, i jo que pensava que començava a entendre els pronoms!! Dins del que han sigut les notes, hauria d'estar contenta , ja que , encara que no ha sigut amb una gran nota, estic aprovada, però això no vol dir que estiga orgullosa de la meua nota, ja que les coses que pitjor em van eixir com la modalització i els pronoms van a selectivitat! Així que la conclusió que trac d'açò és que he de posar més interès en l'assignatura, i açò no significa estudiar els dies d'abans sinó anar a poc a poc, ja que sempre, durant tota l'ESO i ara batxiller falle en el mateix!!
A més, el dijous vam anar a la universitat, i des d'aleshores estic molt preocupada, perquè la nota que creia que necessitaria per a entrar a la carrera que vull és molt més alta del que m'esperava, un 11! Així doncs, espere que aquest propòsit no es quede només és això, un propòsit.



Altra reflexió que trac d'aquesta setmana és que es nota que  estem a finals del segon trimestre perquè a primeres i últimes hores cada vegada som menys persones a classe, i va en augment! Per a mi és una cosa bona, ja que es pot fer millor classe perquè moltes persones de classe molesten, literalment, i molt. Espere que les persones que vagen a classe ho facen perquè realment volen estudiar i si a soles van a molestar , per mi que es queden a casa.

TOCA MIRAR AL FUTUR


Aquesta setmana hem anat a visitar la universitat, em va agradar molt les instal·lacions, jo vaig visitar la de magisteri, ja que en un futur espere poder estudiar magisteri infantil. Ens van donar una xarrada primer, de la qual van dir una cosa que no em va agradar molt, els idiomes, per a estudiar aqueixa carrera necessite el mitjà i sobretot tenir el títol d'engonals, cosa que està una mica crua per que són dos idiomes que no domine molt bé, solament el bàsic. Però el bé és que al llarg de la carrera pots traure't els títols. Després ens van deixar una mica de temps per a esmorzar, jo vaig aprofitar per a anar a veure a una amiga que estudia magisteri. Després ja per a acabar la visita ens va portar una estudiant a visitar tota la universitat per dins, alguns professors ens van deixar entrar per a veure com feien classe, la veritat que eren molt guapos.

Després del desastre d'examen que vam fer toca estar de gom a gom i seguir avant, que en res són falles i després no tindrem ganes de res.

Pensant en veu alta.

Aquesta setmana ha sigut una setmana molt moguda i era assoles el principi, encara queda el pitjor.

Aquestes 2-3 setmenes anteriors, hem tingut molts exàmens, quasi tots els dies teníem o que entregar un treball o fer  algun examen,i jo sincerament no és que estiga esforçant-me molt, el que em fa parar una mica, deixar la ment en blanc i traslladar-me al lloc que més m'agrada i que mai he estat però m'agradaria estar, m'hi trasllade per reflexionar i veure que ha sigut de eixe xiquet que es preocupava per les seues obligacions i que ara tira la tovalla i sabent que està perdent un any de la seua vida no fa res.

El primer que em pare a pensar és, que hi ha setmanes que no tinguem quasi res, assoles algun exercici o fer alguna cosa lleugera però de sobte entrem en unes setmanes mortals que només tinguem exàmens i treballs i personalment ens lleva temps de gaudir de la vida, de disfrutar de les persones que tinguem al nostre costat que els llibres estan ahi sempre però arriba un moment que les persones se'n van i no tornen mai. Però tampoc hi ha que estudiar res, els extrems són mals, pense que la virtut està en el termine mitjà i cal planificar-se per estudiar i gaudir de la vida a la vegada perquè hi ha temps de fer-ho tot si saps compaginar-ho. És fàcil dir-ho però fer-ho requereix una força de voluntat molt gran i que jo no tinc per diversos motius i coses que en les personals m'han afectat, però açó no és excusa, simplement hi ha coses en la vida i més a la meua edat que et fan canviar per a bé o per a mal i en el meu cas en el tema d'estudis ha sigut per a pitjor, perquè si estudiar m'agradava poc, ara em veig abatut i necessite un ressorgir que el temps em donara perquè traslladat en aquell lloc me'n adone que estic pel mal camí, estic fent el que no deuria de fer, però ara mateix no tinc un "Pepito grillo" que m'ajude a trobar el bon camí sabent quin és. En últim lloc, per a mi els requisits fonamentals per a ser un bon estudiant és esforçar-se molt tindre la ment tranquil·la, treballar i estudiar; i si no tens cap d'aquests requisits cauràs com jo estic caiguen, no puc dir que canviaré, que m'esforçaré, que aprovaré, perquè avui no tinc forçes ni ganes, encara que ja se que és l'únic que he de fer.



Una dura setmana


Aquesta ùltima setmana ha sigut molt llarga i dura perquè he tingut molts examens i a més m'han donat la nota del control de valencià, que ha sigut desastrosa, jo no sóc l'únic al que li ha eixit malament perquè de tot batxillerat només han aprovat 15 persones, perquè l'examen era bastant difícil, almenys a mi m'ho va semblar, ja que l'examen era sobre els pronoms febles, que quasi ningú els utilitza correctament, i sobre l'adequació, per tant jo crec que Ferran hauria fer una recuperació, almenys per a la gent que li interessa aprovar, perquè sinò segurament suspendrè l'avaluacTambé em donarem la nota de l'examen de "Tirant lo Blanc", el llibre voluntari d'aquest trimestre, que la veritat és que no sé perquè m'ho he llegit, perquè no em va a pujar res, ha sigut molt llarg i a vegades dificil de comprendre, i pense que aquesta és la pitjor forma de fomentar la lectura.


La pròxima setmana tenim l'examen de lectura obligatoria sobre "Les Veus del Temps" que haurem d'analitzar uns fragments sobre aquest llibre. Aquest examen val 2 punts en l' avaluaciò, que és molt comparant amb altes assignatures que només puja 1 punt, però tot i així segurament no aprovaré, per tant necessite que Ferran faça una recuperació.

Descontent

A pesar que estic repetint curs no havia aconseguit entendre el que es demanava en la realització d'aquest blog, i és que batxiller sens dubte és una etapa més que dos simples cursos en què la gent "desperta" i s'adona compte de la vida real.
 
Sens dubte cada persona té uns gustos i unes habilitats per a cada matèria, és evident que el nivell de batxiller és per a tots i que amb treball tot es trau però aquesta experiència em fa preguntar-me, és just que els que cursem un batxiller de ciències tinguem el mateix nivell de dificultat en assignatures com a llengua castellana i valenciana? i no obstant això la gent de lletres no tinga el mateix nivell en matemàtiques o directament no cursen cap assignatura de ciències. 

Personalment crec que és bo tindre cultura general però açò és una mala organització per part del govern o de qui plantege aquestes situacions, val que tinguem assignatures de lletres però quan arribem a segon de batxiller ens trobarem amb més assignatures de lletres que de ciències i a això afegir-li la dificultat del curs i la pressió del selectiu fa que ens plantegem si és açò normal o hi ha coses que haurien de canviar?

Dit això espere haver entès la manera de redactar a aquest blog i que es puntue de manera positiva.

RAMON LLULL, 700 ANYS (CLIII)

153



Blasmava l’amic los cristians con no meten lo nom de son amat, Jesucrist, primerament en llurs lletres, per ço que li faessen la honor que els sarraïns fan a Mafumet, qui fo home galiador, al qual fan honor con lo nomenen primerament en llurs lletres. 


R. Llull, Llibre d’amic e amat 

No tot error ha de qualificar-se de neciesa.


En aquestes dues setmanes hi ha hagut uns quants problemes; la setmana passada vam tenir l'examen de l'adequació i hi ha un error molt important en el meu examen que m'ha marcat i m'ha fet pensar molt en la meva comprensió de les preguntes, ja que la primera pregunta era els factors de l'adequació que havia utilitzat la xica del text, jo ho vaig entendre malament i pensava que calia nomenar-ho tot, el pitjor de tot el que m'ho sabia però per no comprendre la pregunta la vaig contestar malament ( posant-ho tot i no adaptant-ho al text).

Per aquest tema porte una setmana una miqueta dolenta perquè podria haver arribat al 5 amb aquesta pregunta ben contestada, però com no sé perquè el meu cap no ho vaig comprendre, hauré d'esforçar-me més en l'examen de lectura, que ara mateix estem practicant amb textos de les veus del temps en el qual les preguntes ja més o menys sabem quals van a eixir en l'examen però no el text, Ferran ens fa un gran favor fent práctiques de l'examen i veient com podríem contestar a cadascuna d'elles.


Bé, en conclusió dir que sóc molt burra per no adonar-me de la pregunta i que això m'ha baixat la mitjana de valencià, però aconseguire pujar-la en l'examen ja que és la meva última opció per pujar la nota d'aquest examen. Esperava no haver suspès l'examen ja que pensava que m'ho sabia, però bé seguim  un somriure i sense rendir-nos.

dissabte, 20 de febrer de 2016

Reflexió?

En aquestes dues setmanes hem fet l’examen de l’adequació i hem començat a preparar el de lectura.

Aquesta setmana hem sabut la nota de l’adequació, jo he tret una “bona nota” comparat amb la resta, la nota es situaria en un notable, no està mal... Però que en un examen no massa complicat haja aprovat un 15% és normal? Per a què fer una nova entrada lligat amb el tema de la quinzena passada? Tornem al tema de l’educació. En la meua experiència des d'un batxillerat tecnològic, la gran diferencia amb l’any passat és la disposició dels professor, és a dir, l’any passat tenia un, dos o com molt tres exàmens a la setmana però organitzats de tal manera que preparar cada un no era massa complicat. També que els professors ja no estan “damunt” de nosaltres, la frase que més he escoltat aquest any és “Si esteu en batxillerat és perquè voleu, no esteu per obligació.” Quelcom coherent, però arriba un moment que es fa pesat ja que està dirigit o deuria ser-ho cap a una minoria. Tanmateix, no és nou que en una classe haja persones que no vulguen  estudiar, personalment no em molesten fins un límit, cada persona és lliure d’emprar un any sencer de la seua vida, encara que he de dir que una persona es quede sense matricula per algú que no té la intenció d’estudiar, just no em pareix, sé de sobra que moltes persones l'aprofitarien i no fa falta anar-se molt lluny d’ací. Per altra banda és just que no arribem a donar el temari sencer? Hi ha coses més importants i menys però no és normal que tots els anys deixem alguns temes per donar, aquest problema és responsabilitat dels professors? O del ministre de educació que tenim? Ja que per exemple en química incorpora temes de segon de batxillerat i pretén que arribem a donar tot amb una bona preparació...Encara que siga culpa de qui siga, els estudiants influïen si posen disposició per a que pese a que siga complicat, donar-ho tot. Bé reprenent el tema, la motivación ha de donar-la els pares o els propis estudiants deurien buscar quelcom que l'agrade.


Per a concloure la joventut ha de saber que estudiar no és fàcil però tampoc impossible, independentment que siga batxillerat, mòduls, etc.

RAMON LLULL, 700 ANYS (CLII)

152



Tant  plorà e cridà l’amic a son amat, tro que l’amat davallà de les altees sobiranes dels cels, e venc en terra plorar, e plànyer, e morir per amor, e per nodrir los hòmens a amar, e a conèixer, lloar, sos honraments.


R. Llull, Llibre d’amic e amat 

divendres, 19 de febrer de 2016

DECEBUT

Va arribar el dia de l'examen, i sincerament encara que sembli que no m'ho havia preparat, havia estat força temps preparant els pronoms i estudiant els esquemes que havia fet el profe. Però m'adono que no ha estat suficient, que m'ho havia d'haver preparat més i millor, i que dels errors se segueix aprenent.


La meva decepció en realitat és per la nota, jo pensava que m'havia sortit millor i que el temps que havia dedicat per als pronoms i els esquemes poder-lo plagiar en l'examen ... però no va sortir com jo esperava i sortida de l'examen bastant decebut.

Després el dimarts quan va donar l'examen per veure els errors i corregir-los jo no pot estar per malaltia i no vaig poder adonar-me dels meus errors ... espero que tot vagi a millor i aquests errors que comeses poder veure'ls per no tornar a cometre'ls.

RAMON LLULL, 700 ANYS (CLI)

151



Vedà la paraula l’amat a son amic, e aconsolava’s l’amic en l’esguardament de son amat.


R. Llull, Llibre d’amic e amat 

dijous, 18 de febrer de 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CL)

150


Jurava l’amic a l’amat que per sa amor amava e sostenia treballs e passions, e per açò pregava l’amat que l’amàs, e de sos treballs passió hagués. Jurà l’amat que natura e proprietat era de sa amor que amàs tots aquells que l’amassen, e que hagués pietat d’aquells qui per sa amor treball sostenien. Alegrà’s l’amic, e consolà’s en la natura e en la proprietat essencial de son amat.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

dimecres, 17 de febrer de 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CXLIX)

149




Cantava l’amat, e deïa: – Endrecen-se los meus lloadors en lloar mes valors, e los enemics de mos honraments turmenten-los e han-los en menyspreament. E per açò he tramès a mon amic, que planga e plor ma deshonor. E els seus plants e els seus plors són nats de mes amors.



R. Llull, Llibre d’amic e amat 

Dels errors s'aprèn



         El dilluns em vaig quedar prou decebuda amb mi mateixa, ja que els resultats no em van eixir com esperava. Però bé, suposo que és alguna cosa que ens passa a tots en alguna situació de nostra vida al fer qualsevol cosa que pensaves que estava bé i, que no està mal, però cal millorar-ho. I d’això es tracta tot en la vida, i dels errors s’aprèn. Cal enganyar-se per saber que no has de tornar-ho a fer i a partir d’eixe punt, és qüestió de millorar. O almenys així és com penso jo.

         La raó per que em vaig sentir així el dilluns va ser per la nota a l’examen de valencià. Vaig estar practicant diverses hores, perquè més que estudiar, em vaig dedicar a practicar textos, a més dels pronoms. Però resulta que tot i que anava preparada els nervis em vam fallar, ja que vaig entrar i vaig eixir del control prou nerviosa i això és un gran defecte meu, perquè moltes vegades a causa dels nervis em bloqueja, tot i que intento evitar-ho. A més penso que em va faltar temps, perquè estava tan nerviosa en voler tindre temps per a tot que pot ser també va ser una de les meues errades.


Però em vaig esperar al dimarts per veure on hi havia fallat i comprendre-ho millor. Aleshores el dimarts, quan Ferran em va donar l’examen i ho va explicar tot molt bé i detalladament, vaig entendre els meus errors i els tinc molt en compter, perquè vull evitar repetir-los. En conclusió, he que deixar a banda els telegrames i començar a redactar, tot i tenint en compter que la qualitat va abans que la quantitat.

dimarts, 16 de febrer de 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CXLVIII)

148




Deïa l’amic: – Vestit són de drap, vilment, mas amor vest de plaers, pensaments, mon cor, e lo cos de plors, llanguiments, passions. –
R. Llull, Llibre d’amic e amat 

dilluns, 15 de febrer de 2016

LA RATA I L'ERMITÀ

Ramón Llull va nàixer el 1232 i va morir el 1315, és un autor que personalment m'agrada molt per les seues obres; sobretot el Llibre de les bèsties, ja que amb un registre estàndard; és a dir que no consta gens d'entendre, i amb un final didàctic són obres curtes que entretenen molt i no avorreixen en absolut. Una d'aquestes faules que m'agrada molt és una que he trobat en Internet; s'anomena La rata i l'ermità.
És la història d'un ermità que, en veure la rata que portava el milà, resa sense parar que li caiguera una rata a la falda. Quan ho aconseguix, prega de nou però aquesta vegada, demana que la rata es convertira en una bellissima donzella i després, tot i oferint-li el Sol, la lluna, el núvol, el vent, les muntanyes, etc, la bella demà només volia tornar a ser rata i tenir al seu costat a un bell ratolí. 

Pense que amb aquesta faula podem aprendre a conformar-nos amb el que cadascun de nosaltres tenim per naturalesa i no desitjar altres coses que sabem que no aconseguirem, i amb positivitat; és a dir, no ser pessimista i viure trist o amargat només per no tindre tot el que volem i no tenim, sinó viure feliços amb tot el que ens envolta.

RAMON LLULL, 700 ANYS (CXLVII)

147



Escarnien e reprenien les gents l’amic per ço cor anava con a foll per amor. E l’amic menyspreava llurs escarns, e reprenia les gents per ço cor no amaven son amat.


R. Llull, Llibre d’amic e amat 

diumenge, 14 de febrer de 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CXLVI)

146


Creada ha Déus la nit a cogitar e a vetllar l’amic en les noblees de son amat; e cuidava’s l’amic que l’hagués creada a reposar e a dormir aquells qui són treballats per amor.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

dissabte, 13 de febrer de 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CXLV)

145

Plorava l’amic per ço que havia perdut, o no era qui el pogués consolar per ço car sos perdiments eren inrecuperables.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

divendres, 12 de febrer de 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CXLIV)

144



Plany-se l’amic, e clama’s lo cor de calor d’amor. Mor-se l’amic, plora’l l’amat, e dóna-li consolació paciència, esperança guardó.
R. Llull, Llibre d’amic e amat 

dijous, 11 de febrer de 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CXLIII)

143



Si veus amador honrat de nobles vestiments, honrat per vanaglòria, gras per menjar e dormir, sàpies que en aquell veus damnació e turments. E si veus amador pobrement vestit, menyspreat per les gents, descolorit e magre per dejunar e vetllar, sàpies que en aquell veus salvació e perdurable benedicció.

R. Llull, Llibre d’amic e amat

dimecres, 10 de febrer de 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CXLII)

142



Missatge era l’amic als prínceps crestians, e als infeels, per son amat, per ço que els mostràs la art e els començaments a conèixer, amar l’amat.
R. Llull, Llibre d’amic e amat