diumenge, 21 de febrer de 2016

Jornada de reflexió.

Tornem a l'entrada del blog, però al meu cas, no per parlar d'aventures o llibres, sinó sobre reflexions, sobre el futur, sobre la realitat.

Aquesta segona avaluació no han eixit les coses com jo pensava. Ràbia, problemes personals, baixada de les notes... en fi, desmotivació. Les coses no han funcionat, tal volta ha sigut la manca d'organització, la manca d'estudis per als èxamens o simplement que li he donat importància a coses que no la tenien gens o que prompte acabarien en canvi de centrar-me en el més important com ara són els estudis. M'he tancat de la resta, per parlar amb el meu jo interior, per saber què pasava i el problema és que no confiava en mi mateix, necessite una confiança plena en mi, eixe és el primer pas, després recobrar la voluntat, els somnis, la lluita pels objectius.

Ara mateix la nostra ment està plena; som adolescents i les neurones estan revolucionades com diuen... Tenim al cap tonteries, no portem les coses clares, no pensem en les conseqüències dels nostres actes, no valorem el que tenim... Fa falta una maduresa i un esforç per part de cada persona per millorar com a ésser humà. Però com madurar si sols som uns xiquets que volem aconseguir-ho tot, o persones que no tenim cap d'aspiracions en la vida? Les coses no estan clares i hem d'aclarir-les. Vivim en una societat que ha canviat molt; els xiquets sols pensen en ser els més vilans per cridar l'atenció, quan les seues vides són les més senzilles i les més buides. Trobem a gent fumant cada dia en la porta de l'institut, jòvens, adolescents, xiquets. Però de qui és culpa: del govern i l'educació? De la societat? De la família que crea unes ideologies falses sobre els xiquets? Així no es construeix un futur digne. El primer són els valors davant de tot.

Tan sols volia fer una reflexió pública sobre el meu pensament, pense que l´ he cagat, no em sent bé amb mi mateix, estic decepcionat, estic perdent les ganes per la música que és el meu motor de vida, ja quan vaig al conservatori a estudiar música em desmotive. És l'hora de canviar.
Ja estem acabant els exàmens, admet la meua errada, , l'he fet malament, no he sabut reaccionar davant els problemes que apareixien, però tota persona es mereix una segona oportunitat.
Vull tornar a encendre la bombeta del cervell i remuntar aquest període; he de pensar-m´ho, creure-me´l i aconseguir-ho.
L'altre dia visitàrem la universitat i molava la idea de pensar que qualsevol dia estudiaríem allí.
Aquest és el moment de tornar a recobrar l'energia i pensar en grans salts.


"Em varen dir que la voluntat mou muntanyes i mars; em digueren que havia de  ser jo mateix i que creguera que ningú em podia parar".



Tal volta fa falta caure't per tornar-se a alçar amb més forces, tal volta siga el moment de reprendre les ramaleres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada