dissabte, 30 d’abril de 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCXXII)

222



Gran contrast e gran discòrdia fo enfre l’amic e amor, per ço cor l’amic s’ujava dels treballs que sostenia per amor; e era questió si era per defalliment d’amor o de l’amic. E vengren a jutjament de l’amat, lo qual puní l’amic ab llanguiment, e guaardonà-lo ab muntiplicament d’amor.


R. Llull, Llibre d’amic e amat 

divendres, 29 d’abril de 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCXXI)

221



Amor se donava a qui es volia, e car a molts hòmens no es donava e los amadors fortment no enamorava, pus n’havia llibertat; per açò l’amic, d’amor se clamava e amor acusava a son amat. Mas amor s’escusava dient que ella no era contra franca volentat, per ço cor gran mèrit e gran glòria desirava a sos amadors. 
R. Llull, Llibre d’amic e amat 

dijous, 28 d’abril de 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCXX)

220



Demanà-li l’amat a son amic si havia paciència. Respòs que totes coses li plaïen, e per açò no havia ab què hagués paciència; car qui no havia senyoria en sa volentat no podia ésser impacient.


R. Llull, Llibre d’amic e amat 

Tornada

Ja estic de nou a la meua terra, a València! Qui em diria que l'anava a trobar tant a faltar?

El viatge de fi de curs, no sé exactament com el podria definir... Ha sigut un viatge diferent, sorprenent, em pense que ha sigut tot el contrari del que jo em podria arribar a imaginar. El viatge no ha estat tant mal a la fi, he visitat el sud d'Alemanya    on es troba la Selva Negra, junt a petits pobles de l'entorn i una petita part de Suïssa, aquest últim país, el poquet que he vist semblava que estava en un conte de fades. 

Alemanya
Alemanya és un país molt diferent a Espanya, des del meu pensar, massa diria jo. Tot és completament diferent, l'horari, el menjar, el clima, la gent, la societat en si mateixa, la manera de viure, les cases... Una de les coses que menys m'ha agradat, fou el menjar. I tot el que s'ha dit, sense comptar el viatge de vint-i-dos hores en autobús per anar i altres vint-i-dos hores per tornar a casa. És cert, que el viatge de tornada vam avançar dos hores de viatge a Espanya ja que el parc d'atraccions on vam anar l'últim dia ens va fer estalviar-nos dos hores. 

La veritat és que ens va eixir molt bona setmana d'acord amb el clima i tenint en compte que estavem a Alemanya, això si, les nits no deixaven de ser fredes.

Suïssa
 Però l'últim dia, al parc d'atraccions, l'Europark, les temperatures van baixar molt de manera que feia molt de fred i a més es va posar a ploure i la pluja tan sols va cessar molt poc de temps, la resta de l’estància al parc es va passar amb pluja i molt de fred però això no ens va impedir pujar a la majoria de les atraccions a les que volien pujar encara que d’altres com les de aigua sí.



A la fi, ha estat un viatge sobretot diferent i m’ha sorprès molt, el que no sé ben cert és si ha sigut a bé o a mal. El que sí se segur és que m’ha sorprès i ha sigut molt especial sobretot per la companyia amb la qual estava. Conèixer món és una experiència única i molt bonica i que no tot lo món pot gaudir-la i és per això que hem d'aprofitar eixa experiència i eixa oportunitat encara més.

dimecres, 27 d’abril de 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCXIX)

219



Comprà l’amat ab sos honraments un home esclau e sotsmès a pensaments, llanguiments, sospirs e plors, e demanà-li què menjava ni bevia. Respòs que ço que ell volia. Demanà-li què vestia. Respòs que ço que ell volia. Dix l’amat: –¿Has gens de volentat?–. Respòs que serf e sotsmès no ha altre voler mas obeir a son senyor e son amat.
R. Llull, Llibre d’amic e amat 

dimarts, 26 d’abril de 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCXVIII)

218



Lloava l’amic son amat, e deïa que ell havia trespassat on, cor ell és lla on no pot atènyer on. E per açò con demanaren a l’amic on era son amat, respòs: –Es –, mas no es sabia on; emperò sabia que son amat és en son remembrament.


R. Llull, Llibre d’amic e amat 

dilluns, 25 d’abril de 2016

Poc ens queda

En estes setmanes han sigut un poc de relax, ja que no teníem molts exàmens, per la qual cosa hem tingut més temps per a llegir els llibres que ens han manat, i preparar-nos la resta dels exàmens.


Estic molt contenta amb la nota que he tret en l'examen de valencià, ja que no em va donar temps per a acabar-ho i també em quede en blanc en un parell de preguntes, i això m'emprenya molt, perquè em pose més nerviosa pensant que me'l sabia i no ho demostre en l'examen.

Un altre examen que m'ha emprenyat molt ha sigut el de filosofia que no m'ha donat temps ha acabar-ho a temps i la nostra professora ficant-nos pressa, i els exàmens de filosofia no es poden fer en cinquanta minuts, i ella en els seus exàmens exigix molt a l'hora de corregir, i si no li poses una cosa et baixa molt la nota, encara que intentaré traure'm este tercer trimestre de filosofia perquè sinó serà mortal  la recuperació.

Este dijous tenim l'examen de lectura del llibre Maria Rosa, encara que el que jo no entenc és perquè unes persones tenen un llibre molt curt i altres ho tenen massa llarg, encara que jo siga dels que ho tenen llarg, em toca emprenyar-me i llegir-m'ho i així pujar més la nota d'esta assignatura perquè com és avaluació he  de traure un 6 en la mitjana aprove, però jo a part vaig a per nota perquè necessite que em donen la beca d'estudis, per a així poder pagar-me la universitat, que la d'odontologia no és molt barata que diguem.

En resum espere que este tercer i l'últim trimestre remunte i em traga tot el curs, que ja que no ho he fet en el moment que tocava, ara m'hauré de fotre i carregar amb el que he estat malament i rectificar abans de que siga massa tard.

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCXVII)

217



Encontrà l’amic son amat, e viu-lo molt noble e poderós, e digne de tot honrament; e dix-li que fortment se meravellava de les gents, qui tan poc l’amaven, e el coneixien e l’honraven, con ell ne fos tan digne. E l’amat li respòs dient que ell havia pres molt gran engan en ço que havia creat home per ço que en fos amat, conegut, honrat, e de mil hòmens los cents lo temien e l’amaven tan solament, e de los cent los noranta lo temien per ço que no els donàs pena, e los deu l’amaven per ço que els donàs glòria; e no era quaix qui l’amàs per sa bonea e sa nobilitat. Con l’amic oí aquestes paraules, plorà fortment en la deshonor de son amat, e dix: –Amat, qui tant has donat a home e tant l’has honrat, ¿per què home ha tant tu en oblit?–
R. Llull, Llibre d’amic e amat 

Desconnexió

Les dues ultimes setmanes han hagut exàmens, però han sigut més relaxades, ja que fa dues setmanes van haver vaga i la passada alguns dels meus companys s'han anat de viatge, aleshores les classes han sigut relaxades.

Ja sé que en tots els meus blogs em queixe, i va a paréixer que sóc una malhumorada, però tinc el problema que no sé de sobre que parlar al blog, aleshores faig reflexions sobre el funcionament de les classes. Per al pròxim vaig a intentar fer una reflexió positiva, espere que m'isca...

Aquest cap de setmana he anat a un concert de música de la banda de l'horta, a la Rambleta, va estar molt bé i es va passar el temps molt ràpid, segurament serà una experiència que torne a fer. Mentre gaudia de la música "jugava" a distingir cada instrument per separat i em va sorprendre que si et concentres els distingeixes ràpidament.

També m'he estat informant sobre classes de teatre i d'àrab, el teatre seria per a començar-hi l'any que bé, però l'àrab tinc intenció d'estudiar-hi en l'estiu, així aprofite i faig alguna cosa en l'estiu, perquè clar que m'agrada descansar però no m'agrada estar quasi tres mesos sense fer res i així aprenc la meva llengua paterna millor.

diumenge, 24 d’abril de 2016

Setmana i vida musiquera.

Altra setmana al blog i aquesta vegada per parlar de la música. Però, ¿què és la música?

La música és un art que s’expressa mitjançant la combinació de sons, d’acord amb les lleis de la melodia, l’harmonia i el ritme. És un art, més que un art, més que una combinació de sons, la música per a molts i per a mi és una manera de viure, de disfrutar, de relaxar-me de motivar-me, de tot.

Vaig començar de molt xicotet gràcies al meu pare, el qual em va inculcar la música. Ell era i és músic i me la va transmetre amb la millor emoció i sensacions; ell sabia de segur que m'agradaria, però la meua vida de com vaig començar i varen passar els meus anys de músic, és una altra història.

I ací ens trobem a dia de hui, David Cayuela Penalva, estudiant al Conservatori Profesional de Música de Torrent, partícipe de la Unió Musical l'Horta de Sant Marcel·lí i disfrutant cada dia més de la música i orgullós de portar més de mitja vida amb ella, quasi 9 anys tocant i sentint.
I estes últimes setmanes han sigut mogudetes. Aquest matí hem realitzat un concert a La Rambleta que ha eixit molt bé; la gent ha disfrutat i després ens hem anat els músics a dinar i de reunió.
Aquest setmana continua la música: demà dilluns tinc al conservatori unes proves de nivell important, les quals espere que em vagen molt bé.

L'èxit depén de l'esforç.

Un problema molt greu que comence a tindre és que el temps que queda es molt poc i moltes coses per a fer, molts exàmens, molts treballs que s’acumulen per el motiu que he dit abans, vull pensar en mi, però en tot moment he d'estar estar fent coses i esforçar-me cada minut més sense deixar de baixar la guàrdia.

Aquestes dues setmanes han sigut completament tranquil·les comparades amb les que s’acosten a mi, els exàmens porten molta pressió perquè en alguns casos implica aprovar l’assignatura per fi i acabar fent tan sols una recuperació en juliol. Aquesta setmana ha sigut molt poca cosa perquè alguns companys de la meua classe estan de viatge, però ha sigut millor per una part perquè els que no deixen dar classe mai, han decidit no vindre i això ha fet que és puga dar classe més tranquil·lament que abans . Per altra part el llibre de Maria Rosa és agradable i em recorda a què em vaig llegir l'any passat Terra Baixa que també em va agradar molt, tinc por per l’examen ja que les preguntes no tinc ni idea de com seran.


Amb organització i temps vaig a traure'm tot el batxiller menys una, tinc força de voluntat i ganes de acabar el curs, contenta del que he aconseguit pels meus propis mèrits i dir que jo puc amb açò i amb més, perquè sóc i cada vegada més forta podent amb cada obstacle que se m'encreua en el camí i que intenta  afonar-me perquè no aconseguisca les meues metes.

Una Setmana "Light"

Aquesta setmana hi ha poc del que parlar, ja que ha sigut una setmana per així dir-ho un poc "light", ja que alguns dels nostres companys se n'han anat de viatge de fi de curs una setmana a Alemanya i ací en l'institut no hem fet gran cosa. A mi personalment m'haguera agradat anar, perquè són coses que només ocorren una vegada en la vida, però quan vaig ser a presentar-me per a apuntar-me en la llista resulta que ja no havien places, per tant em va tocar quedar-me ací. La culpa és meua per no haver-me presentat abans, però la veritat és que no vaig poder, perquè mon pare al principi per les notes i tot no em deixava anar, fins que al final vaig poder convéncer-lo però ja era tard. 


En fi, ja no es pot fer res contra això i toca mirar en la setmana que ve. Ja que el dijous tenim examen de lectura del llibre de valencià (Maria Rosa) i encara no he començat a llegir-m'ho. Supose que esta nit llegiré un poc abans d'anar-me'n a dormir, espere que no se'm faça molt pesat.

Viatge final de curs

En mig d’una semana molt poc usual, perque alguns companys han anat de viatge a Alemanya, en algunes assignatures no hem fet classe perque no érem suficients.
Han sigut dos setmanes de llibres, en Maria Rosa per a valencià  i don Juan Tenorio en castellà.  Maria Rosa de moment m’està agradant, però és una mica trist. Aquests dies de classe hem corregit, les persones que les havíem fet les activitats de coherència. Eren unes activitats prou senzilles, no és un tema difícil. No obstan l’ultima que vàrem fer era prou liosa.

Ja no queda gens per a acabar. Tenim moltes dates d’examen i comença el pitjor, però no hi ha que baixar la guardia.

Viatge a les aules

Aquestes dues setmanes a classe han estat bastant simples, ja que la meitat del grup de classe s'han anat d'excursió a la "selva negra" situada a alemanya, per la meva part m'hagués agradat anar i poder gaudir d'una experiència que molts de la meva classe acaben de passar, perquè justament avui al matí varen tornar a les seves cases, amb una setmana fora de casa seva.


Aquestes setmanes no han sigut molt productives, ja que la manca de gent a les aules va suposar un retrocés en totes les matèries excepte en les ciències que sempre treballem durament, i sabem que el nostre grup tecnòleg si es perd una classe estarà perdut. 

Si aquest viatge proposat s'hagués fet a final de curs el més segur és que podria haver anat i passar-lo bé amb els amics, però ara més important que un viatge és poder treure el batxiller per poder passar a segon de batxillerat i poder tenir un bon futur. Cada vegada que escrivim un blog ja ens adonem que  l'estiu i les festes s'aproximen i és per això que caldrà esforçar-se més.

Stop distraccions!

Aquesta setmana els alumnes de 4t d'ESO i part de primer de batxillerat se  n'han anat de viatge de fi de curs a Alemanya.

Ha sigut una setmana molt fluixa perquè alguns professors no volien avançar temari per la falta d'alumnes, i també perquè han faltat alguns professors.
A banda d'açò, a mi m'haguera agradat anar al viatge però, sent realistes, les meues notes no m'ho permetien. Damunt després del viatge tornem a començar amb exàmens, aquesta setmana tenim l'examen del llibre de Maria Rosa, i més endavant tenim exàmens de castellà, filosofia...

En conclusió, com vaig dir en l'anterior entrada, a soles ens queda aquest trimestre i s'ha d'evitar qualsevol distracció per acabar el curs amb tot aprovat.

No queda res per al final!

Viatge? Caldrà esperar.

Aquesta setmana la classe de 4 d'ESO i part de primer de batxiller se n'ha anat de vacances a la Selva Negra a Alemanya. Segons m'han dit ha sigut una gran experiència, el fet d'estar amb els teus companys 7 dies pot ser prou divertit.

Sincerament  m'haguera agradat anar però per desgràcia he de traure'm el batxiller, pot paréixer lògic però el fet d'estar en primer  i sobretot en el meu grup de tecnologia ens impedix perdre'ns una classe. Encara que moltes classes no han fet res per l'absència d'alumnes i algun professor, la meua ha estat donant matèria contínuamente i en una assignatura com a matemàtiques o física perdre's una classe és pràcticament perdre's el tema.
 D'una banda m'haguera agradat que no s'haguera avançat matèria, d'eixa manera haguérem anat més gent, però com és evident no és just parar les classes perquè un grup d'alumnes se n'haja anat de viatge, per tant este tipus de viatges seria ideal a final de curs, com el que es fa en segon de batxiller, viatge a què realment espere anar. 

Dit açò, les classes tornen a la normalitat i és el moment de llegir "Maria Rosa", espere que no se'm faça avorrit.

Primer pas del camí




Bé avui és el primer bloc que escric estant content pels meus resultats de l'últim examen de literatura de valència encara que no és una nota per treure coets (5.1) però almenys és un primer pas per aprovar el curs intentat treure un 6 en la nota global de l'avaluació.


Aquesta setmana hem estat acabant una de les fitxes de valencià de la coherència i el tema.

Durant aquest cap de setmana i al llarg de la setmana m'he estat llegint una estona el llibre de Maria Rosa el cual dijous tenim l'examen dijous el cual també és molt important per decantar el futur de l'avaluació



Sort a tots companys

VIATGE

Vaig a parlar d'una experiència única, el viatge a Alemanya. Ens vam anar el dia 18 i encara que ens passem tot aqueix dia en l'autobús, després quan arribem va merèixer la pena. El primer dia ens instal·lem en l'alberg que per cert, tenia molt bones vistes,, vam anar a fer una passejada i més tard vam menjar. En aquest viatge també hem vist unes cascades precioses, el poble que està prop de Selva Negra, les cataratas
del Rhin, Suïssa... 
De tots aquests llocs no sabria dir quin ha sigut el més bonic ja que tots em van deixar sense paraules.
Avui per desgràcia ens ha tocat tornar, d'una banda volia veure a la meua família, però per una altra em quedaria allí un temps més.
Però sobretot, d'aquest viatge em porte la química que hem tingut tots els companys, que he conegut a gent increïble i amb els professors ens hem portat molt bé. M'agradaria fer més viatges així i descobrir persones i llocs meravellosos.
Ara toca tornar a classe, unir-se al ritme d'aquesta setmana perduda i posar-se les piles.



No acaben mai els exàmens

Aquestes dues últimes setmanes han sigut bastant relaxades perquè han hagut dos dies de vaga i a més una part de la classe s`ha anat de viatge de fi de curs a Alemanya, per la qual cosa alguns professors han preferit no avançar materia i repassar.

En la classe de valencià hem continuat amb la coherència i també hem fet exercicis. Al principi aquest tema semblava  fàcil però no és tan senzill com pareix, he trobat dificultats quan en els exercicis haviem d'assenyalar la informació nova que apareixia en el text i jo no sabia diferenciar-la  perquè era molt embolicat.
Aquesta setmana és l'examen del llibre de lectura "Maria Rosa" i la veritat és que ho porte bastant endarrerit, pel que m'hauré de posar les piles, a més d'aquest examen també tenim l'examen de matemàtiques que no és molt difícil però no cal  confiar-se.

El Valencia C.F no és el Valencia C.F

Tot va començar l'any 2005 on va entrar de president Juan Soler, un president que tenia una empresa de construccions d'partaments. L'any anterior veníem de guanyar el famós doblet de Benitez però tot es va torçar. En l'esportiu va fer bon equip, per exemple va fitxar a David Villa però no ho va fer bé fitxant d'entrenador a Quique Sanchez Flores, ja que en bon equip no van ser capaços de guanyar cap títol. Ara arribem a l'any catastròfic i que marcara al Valencia C.F; l'any 2008. Aquest any vam fitxar el pitjor entrenador que el Valencia ha tingut i tindrà, Ronald Koeman. A pesar de guanyar l'últim títol, la copa del rey, el joc del valencià era lamentable i en una plantilla de deu ( Villa, Silva, Mata, Baraja, Albelda, Vicent, Cañizares etc)  vam estar a punt de baixar a segona divisió. El que menys en va agradar és que Quique va apartar de l'equip al meu ídol Santiago Cañizares i a David Albelda que el va portar a judici i continuà en el Valencia, en canvi Santi es va retirar fotut. Si no fóra poc, va decidir construir un nou estadi que costara 344 milions d'euros. En la meua opinió no cal un nou estadi, ja que Mestalla està vell però encara està viu, és el nostre santuari i cap altre nou camp.
Aquest fet ens va portar a la ruïna, el Valencia va entrar en una gran crisis de 600 milions d'euros i les obres es van paralitzar i el president de pacotilla Juan Soler va dimitir. Manuel Llorente es va fer càrrec de la presidència i els anys 2009,2010,2011,2012 i 2014 van consistir en vendre jugadors bons i fitxar uns altres més roïns i a l'any fer el mateix, vendre eixos jugadors i fitxar més roïns i així el Valencia va retallar el deute a 280 milions però esportivament estàvem abatuts, no aconseguíem cap objectiu. Llorente deixa la presidència el 2013-2014 i la va agafar el millor president que tindrà el Valencia, un valencianista de tot cor, Amadeo Salvo, va lograr fer un equip mitjanament bo i esportivament lograrem els objectius i quasi guanyem l'Europa League però el cap de M'Bia es va ficar pel mig. L'any 2015 el Valencia econòmicament estava en "banca rota" i Amadeo ens va salvar de deixar d'existir com a club i va buscar un home que buscara un projecte esportiu i es fera càrrec del Valencia i açò era el millor per al Valencia i va portar a un home de Singapur, Peter Lim que va pagar les deutes i vol construir el "Nou Mestalla" i vol fer un gran equip. Actualment el Valencia en un bon equip va el nové en la classificació i en un any on hi han hagut 3 entrenadors (Nuno, Voro, Neville, Pako Ayestaran actualment) i en un joc que deixa molt a desitjar. Aquest Valencia no és el Valencia. El Valencia té que ser un equip que com temps abans estem lluitant per la lliga, donant pel sac en la Champions i fotent al Barça i al Madrid en la Copa del Rei, en definitiva, un equip que guanye títols i siga gran, per l'afició, per la ciutat i per l'equip. En el futur segur que així serà.

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCXVI)

216



Feria l’amat lo cor de son amic ab vergues d’amor per ço que li faés amar l’arbre d’on l’amat collí les vergues ab què fer sos amadors, en lo qual arbre soferí mort, e llangors e deshonors per restaurar a amor los amadors que perduts havia.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

dissabte, 23 d’abril de 2016

Pensaments

¿Alguna vegada us haveu posat a pensar en com ha passat el temps? En què haguera passat si no hagueres fet això, allò altre... Bé doncs sóc d’aquestes persones que li agrada posar-se la música extremadament alta i perdre's en els seus pensaments.
Aquesta és la història de la meua vida, auriculars amb el volum alt per allà on vaja ¿I què puc fer al respecte? Ho he fet des de xicotet ja siga per a evadir-me de problemes, discussions, paranoies, pèrdues, comiats i inclòs “desamor” és l’única manera que tinc de no “sentir res”, de pensar que tot està bé, d’oblidar-me d'absolutament tot, tan sols estem jo i la meua ment, poden aparèixer per una banda els records o per altra la imaginació. Hi ha persones que prefereixen comprar coses materials, estar amb aquella persona especial, consumir begudes i substàncies no saludables, bé doncs a qui li agrada comprar es pot quedar sense diners, qui està amb aquella persona es pot quedar sola, però el que tan sols necessita un MP4, uns auriculars, la seca música favorita i una ment disposada a perdre's rotundament ha de preocupar-se de no quedar-se sord i ¿Per a què vull poder escoltar? Per a escoltar el de sempre? Guerra, morts, injustícia, misèria, corrupció i sistemes que no funcionen...

Aquestes lletres tan sols són els pensaments d’un adolescent i poden parèixer una “tonteria” però el dia que em quede sord, si és que passa, per fi estarem jo i els meus pensaments sols a tota hora, seré lliure des de la perspectiva que es mire.

L'EUSKERA I JO

Fa poc vaig fer un viatge pel nord d'Espanya.
Vaig pasar per Zaragoza, Pamplona, San Sebastiàn, tots els poblets rurals del nord de Navarra just a la frontera i alguns pobles del sud de França.

Alli el paisatge és molt diferent de València ( i més bonic), tot està molt molt verd, hi han moltissims arbres, molts rius, ja que com és primavera la neu de la muntanya s'estava descongelant i caía per aquestes fins a les valls. Tot preciós i diferent. No he vist tantes vaques i cavalls junts en la meua vida!

També hem vaig fixar (encara que no ho haguera fet m'haguera adonat igualment) en que a Navarra i al País Vasc utilitzaven molt el vasc, que al igual que el valencià aci, és la seua segona llengua oficial. És una llengua super diferent al castellà, al valencià, al gallec... i és que clar, no té arrel llatina com en les altres llengües; pareixia que em trobava totalment a l'estranger, perquè a més tothom la parlava. A València la majoria de la gent et parla directament en castellà, però allí, primer et parlavan en euskera, i si veien que feies cara de nap, ja et parlaven en castellà.

Però jo, valenta com sòc, volia profunditzar en la cultura. Així que vaig decidir intentar parlar o al menys que em parlaren en euskera. Els resultats foren exitosos, vaig conseguir tindre una conversació d' uns déu minuts aproximadament amb una dona, soles asentint amb el cap. Això ja es pot considerar parlar un idioma?


RAMON LLULL, 700 ANYS (CCXV)

215



Demanaren a l’amic si son amat havia defalliment de nulles coses, e respòs que hoc, de amadors, lloadors, a honrar ses valors.
R. Llull, Llibre d’amic e amat

hoc : sí

divendres, 22 d’abril de 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCXIV)

214



–Digues, foll, ¿per qual cosa pots ésser pus semblant a ton amat?–. Respòs: –Per entendre e amar de tot poder les faiçons de mon amat.–


R. Llull, Llibre d’amic e amat 

dijous, 21 d’abril de 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCXIII)

213



Si no abasta la amor de l’amic a moure son amat a pietat e perdó, abasta l’amor de l’amat a donar a ses creatures gràcia e benedicció.
R. Llull, Llibre d’amic e amat 

dimecres, 20 d’abril de 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCXII)

212



Vetlava, dejunava, plorava, almoina faïa, en terres estranyes anava l’amic per ço que pogués a son amat moure sa volentat, e enamorar sos sotsmeses per honrar sos honraments.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

dimarts, 19 d’abril de 2016

Repàs d'esdeveniments.

Selva Negra, Alemanya.
Estes setmanes hem anat a poc a poc acostumant-nos a la rutina, ja que últimament hi ha hagut moltes vacances i perdíem el fil de les classes i d'estudi. Encara que a mi, personalment, em va a durar poc perquè hem tingut dos dies de vaga i ens n'anem una setmana a Alemanya!! I res més tornar de la Selva Negra m'esperen dos exàmens de lectura, un de literatura (Dràcula) i el de valencià. 
En la última classe que hem tingut de valencià, ha donat les notes de l'examen de literatura, i no me n'ha anat malament, encara que esperava més nota, perquè pensava que les activitats del text de Tirant m'havien eixit millor. Però estic contenta perquè almenys m'ha eixit millor que el que vam fer el trimestre passat dels pronoms febles, encara que també amb poc. Així que este trimestre el comence millor que el passat!!

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCXI)

211


–Digues, foll, ¿per què has tan gran amor?–. Respòs:  –Cor llong e perillós és lo viatge en lo qual vaig cercar mon amat. Ab gran feix lo’m cové encercar, e ivaçosament  me cové anar; e totes aquestes coses no poria complir sens gran amor.–


R. Llull, Llibre d’amic e amat 

ivaçosament : ràpidament

dilluns, 18 d’abril de 2016

DE TORNADA

Ja toca tornar a l'institut després d'unes quantes setmanes de pasqües, a més d'aquestes setmanetes vam tindre un parell de dies de vaga que amplià el nostre descans i uns de dies d'excursió que també ens fan  desconectar.

Ara que hem tornat i hem superat l'examen de valencià que està aprovat ueeee, toca seguir endavant amb cada un dels exàmens que ens vinguen i afrontar-los amb moltíssimes ganes perquè el final de curs vaja millor que aquests trimestres passats. Sincerament ja estem a la recta final i se m'ha passat tot molt ràpid, els mesos volen, s'acosta el estiu ... i per finalitzar, com ja he dit toca afrontar el dur final per passar un estiu de luxe.




RAMON LLULL, 700 ANYS (CCX)

210



Amor, amar, amic e amat se covenen tan fortment, que una actualitat són en essència, e diverses coses són l’amic e l’amat concordants sens nulla contrarietat e diversitat de essència. E per açò l’amat és amable sobre totes altres amors.


R. Llull, Llibre d’amic e amat 

diumenge, 17 d’abril de 2016

Una setmana per desconectar.

Aquest dilluns ens anem a Alemanya alguns companys de classe, estic molt entusiasmada d'anar-me'n, viatjar, veure món, i sobretot desconnectar de l'institut i tota la feina que tenim. D' oblidar per un moment les classes, els exàmens, els llibres i la pressió que això dóna.

Eixim a les 3 de el migdia (i a les 7 m'he de despertar per anar a fer 3 exàmens durant el matí .. quin sense-viure ..), anem amb autobús, cosa que no m'agrada per l'incomode que resulta, però per tota la il·lusió que tindrem a arribar, supose que se'ns farà curt el viatge. En arribar, veurem les habitacions i anirem a fer una passejada per la Selva Negra, lloc on ens allotgem. Al dia següent anirem a visitar la ciutat de Friburg, considerada com la capital de l'ecologia, veurem la seva catedral, després tour per la ciutat vella i per acabar, el llac Titisee. El quart dia, anirem a Todtnau, per fer una increïble activitat; el tobogan gegant.

Durant els propers dies seguirem fent activitats per l'
estil, i visites guiades per Alemanya (llevat d'un dia que ens anem a Suïssa).

Tinc moltes ganes, m'agradaria dir que vaig a trobar a faltar l'institut i les seves classes, però desgraciadament no és així. Batxiller és viure a la biblioteca, i estar al dia de tot; per això crec que em vindrà, personalment, tan bé aquesta setmana de descans i desconnectar de tot. Que passeu una bonica setmana.

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCIX)

209



Temptà l’amic amor, si es poria sostenir en son coratge sens que no remembràs son amat, e cessà son cor de pensar e sos ulls de plorar; e aniquilà’s amor, e romàs l’amic embarbesclat, e demanà a les gents si havien vista amor.

R. Llull, Llibre d’amic e amat 

dissabte, 16 d’abril de 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCVIII)

208



Atrobà l’amic un home qui moria sens amor. Plorà l’amic la deshonor que l’amat prenia en la mort de aquell home qui moria sens amor,  e dix a aquell home per què moria sens amor; e ell respòs que per ço cor no havia qui li hagués donada coneixença d’amor ni qui l’hagués nodrit a ésser amador. E per açò l’amic sospirà en plorant, e dix: –Ah, devoció!, ¿quan serets major, per ço que la colpa sia menor e que lo meu amat haja molts frevents, ardits, lloadors, amadors, qui no dubten a lloar sos honraments?–


R. Llull, Llibre d’amic e amat 

divendres, 15 d’abril de 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCVII)

207



Malalta fo amor con l’amic oblidà son amat;  e malalt és l’amic, car, per sobremembrar, son amat li dóna treballs, ànsies e llanguiments.
R. Llull, Llibre d’amic e amat 

dijous, 14 d’abril de 2016

RAMON LLULL, 700 ANYS (CCVI)

206



Venc amor en l’amic, a la qual amor l’amic demanà què volia. E amor li dix que ella era venguda en ell per ço que l’acostumàs e el nodrís en tal manera que, a la mort, pogués vençre sos mortals enemics.


R. Llull, Llibre d’amic e amat 

Alemanya

Pròxima parada, Alemanya!

El pròxim dilluns 18, ens anem a Alemanya i a Suïssa de fi de curs.

 És un poc estrany que ens anem per aquestes dates i no en juny com s'ha fet sempre, però tot té una explicació i és que els professors que ens acompanyen i ens cuiden en aquest viatge no poden acompanyar-nos en juny de manera que si volíem anar de veritat, ens ha tocat avançar el viatge. 
Doncs bé, encara que em fa molta Il·lusió eixir d'Espanya i anar a l’estranger i fer el meu primer viatge de fi de curs, però no m'agrada gens la idea de perdre una setmana sencera de classe i més quan ens trobem en la tercera avaluació i molt propet del final de curs.

 A la tornada tenim molts exàmens, cosa que és normal ja que quasi em acabat primer de batxiller. Aquesta setmana serà un “dur” descans perquè em conec i sé que vaig a estar patint sobre els deures, els exàmens i sumant-li la feina que cal fer. Malgrat  tot això, intentaré aprofitar el viatge al màxim amb els meus amics i aquesta oportunitat de viatjar.

Selva Negra, Alemanya
He vist fotos dels llocs on anem i són increïbles, no podré parar de fer fotos! Està tot ple d’arbres, llacs i d'altres, sembla un lloc màgic. A part dels exàmens intentaré també no pensar en les 22 hores que m’esperen dins de l’autobús de camí a Alemanya i les altres 22 hores per tornar a casa el pròxim dissabte. 

Només espere que no m’afecte molt a la tornada les faltes a classe durant tota la setmana, ja que eixa és la meua major preocupació a la fi.