diumenge, 8 de maig de 2016

100% esforç...

"100% esforç'', ''aprova el que estudia'', ''si ell pot tu també pots'', ''no vols estudiar'', ''si suspens la culpa és teua'', ''canvia't de lloc'', ''sempre són els mateixos'', ''ací no hi ha favorits'', ''açò no és obligatori'', ''podries canviar d'actitud i potser aproves''

De què depén que m'esforce o que no m'esforce? tots sabem estudiar de la forma correcta? ell i jo hem crescut junts? potser tinc més opcions que no siga estudiar? jo decidisc que vull viure baix pressió? per què no es canvia ell? sempre són els mateixos els que ho trien? si no hi ha favorits per què no es valora el meu esforç? que no siga obligatori significa que pots despreciar el meu interés? he nascut amb esta actitud? 

El victimisme no està en la meua forma de ser, però a vegades se t'escapa de les mans. He de sentir-me privilegiat, sí, però recorda que no hi ha un manual per a resoldre problemes ni una escala que mesure la importància dels problemes. Tots som diferents, no hi ha persones iguals, "cada cap és un món, però espera, eres alumne? estàs fent un examen? llavorsMaria rosa sí que sou iguals i valoraré la teua capacitat de memoritzar. No intentes canviar el sistema. No et queixes. Canvia tu. Fes les coses bé, però jo no t'ho vaig a ensenyar, només valoraré el que memoritzes i com et portes de bé en classe. Açò només és una entrada que es valorarà segons un criteri i el missatge novament s'oblidarà o s'ignorarà. Ho entenc. Hi ha coses més importants que motivar a la generació que substituirà a esta. Em sent content d'haver llegit el llibre de Maria Rosa. És tan cru, tan real, tan pròxim. El destí posa les coses en el seu lloc i sobretot: si vas nàixer per a martell, del cel cauen claus. No em vaig a queixar de la nota, si és la que determina un criteri, hauré de conformar-me. L'important és haver tingut l'oportunitat de llegir quelcom que em servirà per a la resta de la meua vida, com hauria de ser-ho el meu pas per batxiller.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada