dilluns, 23 de maig de 2016

Portafoli de David Cayuela Penalva.

Tornant d'un cap de setmana increíble a Barcelona em dispose a realitzar un dels últims blogs del curs. Al tren dialogant amb el meu jo interior, preguntant-me què vull, què pensem, què som, perque estem ací, que fer per canviar les coses... Perquè ja estem al final de curs practicament, estem a la recta final en res a disfrutar de l'estiu, però de moment, en el cap ficat en els últims exàmens. Cal destacar que pense que he evolucionat molt la manera de fer els blogs, els medite, els pense, intente millorar l'expressió i la coherència i intente sobretot fer volar la meua imaginació, la meua ment, una ment republicana, es a dir, ingovernable, ni tan sols per mi mateix.
Vam començar fa uns 8 mesos i pareix que ha sigut un obrir i tancar d'ulls, ha volat el curs, pareix que fa res llegíem la primera entrada i ara al final de l'etapa, la carrera que vam començar fa temps, cada ú en el lloc que ha lluitat durant el curs i la carrera va a finalitzar, la meta es troba cada vegada més a prop. Per a mi ha sigut un escaló més en quant a vida estudiantil, un curs difícil i vull millorar molt més.


A continuació vaig a parlar sobre les entrades que més interessants em pareixen.

La primera seria la primera que  vaig fer, l'he elegit perquè representa l'emoció pel primer blog, per la primera entrada, per l'eixida a la carrera de batxillerat, per la nova vida, la nova classe, pels temors que em van aparèixer, pels sentiments, però ara se que res és impossible, amb esforç i paciencia tot és possible.

http://portafoli21a1516.blogspot.com.es/2015/10/una-nova-vida.html

Tota vida comença amb un naixement i després tan sols es tracta de seguir el llarg recorregut que ella ens proporciona: felicitat, tristesa, somriures, dies bons i roïns. Es tracta de viure la vida intensament; disfrutar el moment fins que apleguem a la fi del trajecte i finalitzem l'etapa.
Hem sigut xiquets, hem disfrutat, hem anat a la guarderia, hem passat per preescolar i primària. Hem pogut amb els quatre cursos de l'ESO; els hem superats i ara toca "una nova vida, una nova etapa".
 Batxillerat! Se suposa que ja hem madurat i tenim les idees clares i hem de gaudir d'un nou camí amb nous objectius, noves metes, noves amistats i per descomptat, dos anys de treball intensiu per poder optar a un bon futur que es troba cada vegada més proper d'agafar-lo.
 Ja portem un parell de setmanes de classe i en quant a valencià Ferran, el professor, ens ha explicat en què consistia l'assignatura, com s'utiltzaria el blog i com funcionaria l'aula de valencià. Vam repassar les normes a classe i vam afegir-ne noves propostes per fer-les més interactives i dinàmiques. Començàrem fent una prova inicial per vore el nivell de cadascú i la vàrem corregir a classe per veure els errors de cada persona. Les següents classes, Ferran ens ha donat poemes i estem aprenent a llegir-los de manera adequada, a analitzar-los correctament i a contestar les diverses qüestions que es plantegen sobre aquestos.
  
Per concloure dir, que comença una nova etapa per a mi com a alumne, en la qual espere que tot vaja bé. Serà tot més difícil, ja que és una cosa nova per a nosaltres; però hem de saber afrontar-ho i aconseguir els nostres objectius i espere aprendre molt valencià amb el nou professor. Fer molts projectes i activitats dinàmiques i dir que el blog em pareix una iniciativa molt interessant per parlar del curs, del treballs o de qualsevol altra cosa.


La següen representa una jornada de reflexió perquè sempre es molt còmode abandonar, si les coses no ixen bé les deixem a un costat i fora, i no, no deu de ser així, perquè L'ESFORÇ D'ESTUDIAR TAN SOLS DURA UNES  POQUES HORES PERÒ LES NOTES ÉS EL RESULTAT GRATIFICANT QUE DURA PER SEMPRE.

http://portafoli21a1516.blogspot.com.es/2016/02/jornada-de-reflexio.html

Tornem a l'entrada del blog, però al meu cas, no per parlar d'aventures o llibres, sinó sobre reflexions, sobre el futur, sobre la realitat.

Aquesta segona avaluació no han eixit les coses com jo pensava. Ràbia, problemes personals, baixada de les notes... en fi, desmotivació. Les coses no han funcionat, tal volta ha sigut la manca d'organització, la manca d'estudis per als èxamens o simplement que li he donat importància a coses que no la tenien gens o que prompte acabarien en canvi de centrar-me en el més important com ara són els estudis. M'he tancat de la resta, per parlar amb el meu jo interior, per saber què pasava i el problema és que no confiava en mi mateix, necessite una confiança plena en mi, eixe és el primer pas, després recobrar la voluntat, els somnis, la lluita pels objectius.

Ara mateix la nostra ment està plena; som adolescents i les neurones estan revolucionades com diuen... Tenim al cap tonteries, no portem les coses clares, no pensem en les conseqüències dels nostres actes, no valorem el que tenim... Fa falta una maduresa i un esforç per part de cada persona per millorar com a ésser humà. Però com madurar si sols som uns xiquets que volem aconseguir-ho tot, o persones que no tenim cap d'aspiracions en la vida? Les coses no estan clares i hem d'aclarir-les. Vivim en una societat que ha canviat molt; els xiquets sols pensen en ser els més vilans per cridar l'atenció, quan les seues vides són les més senzilles i les més buides. Trobem a gent fumant cada dia en la porta de l'institut, jòvens, adolescents, xiquets. Però de qui és culpa: del govern i l'educació? De la societat? De la família que crea unes ideologies falses sobre els xiquets? Així no es construeix un futur digne. El primer són els valors davant de tot.

Tan sols volia fer una reflexió pública sobre el meu pensament, pense que l´ he cagat, no em sent bé amb mi mateix, estic decepcionat, estic perdent les ganes per la música que és el meu motor de vida, ja quan vaig al conservatori a estudiar música em desmotive. És l'hora de canviar.
Ja estem acabant els exàmens, admet la meua errada, , l'he fet malament, no he sabut reaccionar davant els problemes que apareixien, però tota persona es mereix una segona oportunitat.
Vull tornar a encendre la bombeta del cervell i remuntar aquest període; he de pensar-m´ho, creure-me´l i aconseguir-ho.
L'altre dia visitàrem la universitat i molava la idea de pensar que qualsevol dia estudiaríem allí.
Aquest és el moment de tornar a recobrar l'energia i pensar en grans salts.


"Em varen dir que la voluntat mou muntanyes i mars; em digueren que havia de  ser jo mateix i que creguera que ningú em podia parar".



Tal volta fa falta caure't per tornar-se a alçar amb més forces, tal volta siga el moment de reprendre les ramaleres.

L'última seria la de la visita a l'universitat que va desprendre els meus sentiments al pensar en el futur i pel fet de pensar que en uns anys aniríem allí, un altre obstacle per superar i continuar endavant.

http://portafoli21a1516.blogspot.com.es/2016/01/futurs-alumnes-universitaris.html

De nou una entrada al blog d'aquest trimestre, adequació, registres...i el futur?

Aquestes setmanes hem seguit a classe de valencià repartint fixes i comentant-les. Començàrem amb els pronoms fent unes activitats per a recordar i millorar l'ortografia de pronoms, hem fet esquemes per saber on utilitzar-los, però aquest tema ja ha finalitzat.
Ara ens centrem en una de les propietats del text, l'adequació. Però què és aquesta?
L'adequació és la propietat que tenen els textos d'adaptar-se al context comunicatiu.
Entre els factors de l'adequació trobem : el canal, el grau d'elaboració, temps, espai, comunicació, àmbit d'us, tipus de textos (seqüències), gènere textual i la finalitat comunicativa.
Després del tema de l'adequació estem treballant les variacions lingüístiques que trobem respecte del temps, dels grups socials, les situacions comunicatives o l'espai.
En l'última classe hem parlat dels registres: literari, estàndard, no formals, etc.

Hem fet moltes coses aquestes darreres dues setmanes, però volia recalcar el que vam fer el passat dijous: no anàrem a classe de valencià ja que férem una excursió a la Universitat Politècnica de València. Era una visita per tindre ja les coses clares; per seguir un camí en el futur.
Dir que la Politècnica era una meravella,;era igual com una ciutat, però en petitGaudia de tot tipus de oci, però també hi ha molt per treballar. Ens varem donar unes conferències per orientar-nos i resoldre els nostres dubtes i després ens vam dividir i cada grup va anar on volia acostar-se més al que desitjava en el futur de la carrera . Uns optarem per les ingenieries i d´altres per la part de matemàtiques, química, biologia,,, 
Espere que el meu futur estiga allí i que vaja tot bé. Vida tan sols hi ha una i cal aprofitar-la, el futur es troba cada volta més aprop, ens falta confiar per abraçar els sommis.



La vida m'ha ensenyat que res és imposible i que tan sols fa falta confiar per abraçar els somnis.

David Cayuela Penalva.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada