dimecres, 25 de maig de 2016

Portafoli de M.Sánchez.

Pareix mentida que ja estiguem ací, escrivint l'última entrada del blog, després de quasi nou mesos de treball, de rialles, de llàgrimes, de felicitat i de tristesa.
Pareix que és ahir quan varem començar el curs, i no obstant això està acabant.
Aquest any se m'ha passat rapidíssim, no em crec que ja estiguem acabant i en menys de tres setmanes estiguem ja a l'estiu, de vacances i amb la por de: Que comencem segon!! Ha sigut un curs molt especial per a mi pel fet de tindre Paula amb mi en classe, ja que només havíem estat una vegada juntes, així que he d'agrair-li a ella que este curs haja sigut tan especial, perquè amb ella he viscut moments molt bonics.

Des del punt de vista acadèmic ha sigut un curs com qualsevol altre, ja que tampoc he notat que hi haja una dificultat tan gran com la gent diu, així que he arribat a la conclusió que són tots mooooooolt exagerats. Espere que l'any que ve se'm done tan bé com a este!

Ara enllaçaré les entrades de les quals em sent més orgullosa i més m'han agradat:

  1. http://portafoli21a1516.blogspot.com.es/2015/10/el-poder-de-la-mirada.html    : Aquesta entrada es titula "El poder de la mirada", i és amb diferència, entre totes les entrades que he escrit la meua favorita, ja que crec que és una entrada molt bonica i molt reflexiva i a més va ser un poema que realment em va fer reflexionar i no sols en classe, sinó a casa també. 
  2. http://portafoli21a1516.blogspot.com.es/2016/02/quina-setmana.html:
    Aquesta entrada es diu "Quina setmana!" i l'he triat perquè em fa molta gràcia, ja que em recorde que la vaig escriure en un moment de gran aclaparament i es pot veure que estava molt estressada, i és que sempre sóc molt exagerada per a tot i em preocupe per favades, i esta entrada tan sols al títol ja és un reflex!
  3. http://portafoli21a1516.blogspot.com.es/2016/05/ja-portem-dos-semans-de-classe-des-que.html  :                                                                                            Aquesta entrada es titula "Últim mes" i l'he triat perquè és l'última que he escrit en el blog, i a banda perquè record el viatge d'Alemanya, i sobretot parle del menjar que ens van donar ací , que no ho oblidaré mai de com estava de mala! 

El poder de la mirada

Aquestes setmanes hem llegit els últims poemes medievals que ens quedaven. I quins poemes! Jaume Roig, poeta explícit i misogin ; i Joan Roís de Corella amb la seu garsa i esmerla, una personificació que em va costar treball entendre. 
Aquest últim poema va ser el que més m'ha agradat de tots els que hem llegit, ja que en ell es reflectix el poder de la mirada. Quantes coses podem expressar amb una mirada, des del màxim odi a l'amor més absolut, quina cosa més bonica la mirada,que ens servix de llenguatge , com se sol dir :"Qui no comprén una mirada no entendrà mai una explicació."  Quina raó té la frase i que fàcil és entendre una mirada amb sentiment.
El poema també parla dels sentiments no correspostos i diu una  frase  que em va agradar especialment que  és: " No es podrà impedir que no ploreu la trista mort d'aquell a qui ara no voleu". 
Que em  recorda al poema de tinc un desfici,ai, inclement, que com es diu en ell volem el que no tenim. I açò és un fet. Pot ser que per això aquest dos poemes siguen els que més m'han fet pensar i més m'han agradat.
Ací vos deixe esta cançó que de segur que coneixeu ( I will always love you , de Whitney Houston) que reflectix molt bé el contingut de la balada de la garsa i l'esmerla: https://www.youtube.com/watch?v=fSujkEqyH4I

Quina setmana!

Esta setmana, personalment, m'he portat una decepció enorme amb la nota de valencià, i jo que pensava que començava a entendre els pronoms!! Dins del que han sigut les notes, hauria d'estar contenta , ja que , encara que no ha sigut amb una gran nota, estic aprovada, però això no vol dir que estiga orgullosa de la meua nota, ja que les coses que pitjor em van eixir com la modalització i els pronoms van a selectivitat! Així que la conclusió que trac d'açò és que he de posar més interès en l'assignatura, i açò no significa estudiar els dies d'abans sinó anar a poc a poc, ja que sempre, durant tota l'ESO i ara batxiller falle en el mateix!!
A més, el dijous vam anar a la universitat, i des d'aleshores estic molt preocupada, perquè la nota que creia que necessitaria per a entrar a la carrera que vull és molt més alta del que m'esperava, un 11! Així doncs, espere que aquest propòsit no es quede només és això, un propòsit.



Altra reflexió que trac d'aquesta setmana és que es nota que  estem a finals del segon trimestre perquè a primeres i últimes hores cada vegada som menys persones a classe, i va en augment! Per a mi és una cosa bona, ja que es pot fer millor classe perquè moltes persones de classe molesten, literalment, i molt. Espere que les persones que vagen a classe ho facen perquè realment volen estudiar i si a soles van a molestar , per mi que es queden a casa.
Últim mes.
Ja portem dos setmanes de classe des que ens en vam anar a Alemanya i ara sí es pot dir que... estem acabant! 
Només queda l'últim tram i s'està fent costa d'alt, ja que estem a principis de maig i no hi ha ni una setmana que no tinguem cap examen. Però el saber que és l'últim tram, i a més, que després ve l'estiu t'ajuda a agafar forces. 
Esta setmana se m'està fent més fàcil que l'anterior , ja que el vindre d'Alemanya el diumenge, i el dilluns a les set ja a classe va ser terrible, va ser una setmana molt rara.
Alemanya em va agradar moltíssim ja que era un entorn i un paisatge totalment diferent del d'Espanya, mai havia vist tant de verd! I és que és impossible no passar-t'ho bé en un viatge així, vages a on vages, ja que estàs amb les teues amigues. 
L'única cosa que canviaria del viatge seria el menjar que ens donaven, no em va agradar absolutament res! I a l'arribar a casa la primera cosa que vaig demanar va ser una truita de creïlles.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada