dimarts, 24 de maig de 2016

PORTAFOLI DE NAIMA FONS

M'alegra fer aquesta ùltima entrada, ja que això significa que he arribat al final, amb molt esforç, però ho he aconseguit. Este curs ha sigut prou dur, perquè la diferència entre l'ESO i Batxiller és notable, i m'he hagut de posar les piles molt, però gràcies a això, i la meua força de voluntat, he aconseguit traure'm el curs com m'ho esperava. La veritat és que enguany ha estat ple d'alts i baixos, de bons moments i de roïns, de rialles i nervis, de roïns i bons rotllos, però em quede amb la gent meravellosa que he conegut i allò que s'ha aprés per a anar amb bona base a segon de batxiller.. que eixe si que és el mateix infern de Dant. 

Les entrades que he triat, han sigut:


Comencem el curs, una nova etapa.

Al llarg d'aquestes setmanes, Ferran ens ha fet com una petita introducció del curs, hem parlat de la matèria que anem a donar durant l'any, d'allò que cal aprendre, de les activitats que anem a realitzar i el que més em preocupa, personalment, el nou mètode d'aprenentatge, l'estudi de la matèria sense llibre.

Les últimes classes s'han basat en llegir en veu alta uns poemes, de escriptors arabigovalencians, en veu alta, i fer activitats entre tots (en grups) amb el fi de comprendre el text, les expressions, les metàfores, etc. que comprenen aquestes obres. Ja que no tenim llibre de text, com he dit abans, pense que caldrà estar molt atents en els xicotets comentaris perquè tot allò que es diga serà important. Sobre aquest últim tema que he nomenat vàries vegades estic un poc espantada... acostumada a tindre tot per escrit en un llibre de text, aquest anynotarem molt la diferència, a prendre apunts de tot el que considerem necessari.
En l'última classe Ferran va dir que per a la següent, portàrem el llibre de lectura 'Les veus del temps', asoles espere que siga entretingut, interessant i millore la nostra comprensió literària, perquè ara la majoria no sabem ni el significat de moltes paraules.

He inclòs la meva opinió personal en tot allò que he dit, aleshores a soles he d'afegir que espere que no ens coste tant aquest curs com diuen, i que avancem correctament dia a dia.


Aquest l'he triat perque va ser el primer post que vaig pujar al blog i em recorde de que estava súper nerviosa i preocupada perquè esta assignatura no tènia llibre, i com no estava acostumada a això no sàvia que m'esperava, em fa gràcia recordar els primers dies de classe, els nervis per la novetat de batxiller i pensar en com seriosa de dur. Veient ara que ja hem quasi acabat, estic molt més tranquil·la de veure que no ha sigut per a tant i que sobretot això de no tindre un llibre no era per a tant.  

Exposicions de 'Les veus del temps'

Aquestes últimes classes, els meus companys i jo, per grups, hem fet exposicions, sobre temes -i subtemes d'aquests- apareguts al llibre de 'Les veus del temps' i amb lírica, poetes, etc. de fa moltíssims anys.

Jo, personalment, pense que és una molt bona forma d'aprendre, ja que ho expliquem amb les nostres paraules i ho entenem perfectament, encara que hi hagueren algunes exposicions amb punts desordenats, o amb falta d'informació.

Unes companyes, Paula i Maria, i jo, vam tractar la poesia satírica i comentar dos poemes amb aquestes característiques del tema; Losomni de Joan Joan, i Lo procés de les olives. Em va agradar molt el tema, ja que no estava molt informada d'allò, i com diuen 'el saber no ocupa lugar', i pense que ens va eixir molt bé, perquè la informació estava completa i ordenada.

Espere que a l'examen posem en pràctica tot el que vam aprendre.



Esta entrada l'he triat perquè recorde que en l'exposició del treball (el meu va ser la poesia satírica) , estava molt nerviosa i pensava que els nervis em traicionarien i se m'oblidaria tot, però no va ser així, i vaig recordar tota la informació.


LA RATA I L'ERMITÀ

Ramón Llull va nàixer el 1232 i va morir el 1315, és un autor que personalment m'agrada molt per les seues obres; sobretot el Llibre de les bèsties, ja que amb un registre estàndard; és a dir que no consta gens d'entendre, i amb un final didàctic són obres curtes que entretenen molt i no avorreixen en absolut. Una d'aquestes faules que m'agrada molt és una que he trobat en Internet; s'anomena La rata i l'ermità.
És la història d'un ermità que, en veure la rata que portava el milà, resa sense parar que li caiguera una rata a la falda. Quan ho aconseguix, prega de nou però aquesta vegada, demana que la rata es convertira en una bellissima donzella i després, tot i oferint-li el Sol, la lluna, el núvol, el vent, les muntanyes, etc, la bellademà només volia tornar a ser rata i tenir al seu costat a un bell ratolí. 

Pense que amb aquesta faula podem aprendre a conformar-nos amb el que cadascun de nosaltres tenim per naturalesa i no desitjar altres coses que sabem que no aconseguirem, i amb positivitat;és a dir, no ser pessimista i viure trist o amargat només per no tindre tot el que volem i no tenim,sinó viure feliços amb tot el que ens envolta.

Aquesta ultima l'he triat perquè el dia que la vaig fer em recorde que em vaig posar a buscar faules del 'Llibre de les bèsties' i a llegir-li-les al meu germà, dient-li que trobara la moralitat. Després li vaig preguntar que quina li havia agradat més i em va contestar que la de 'La rata i l'ermità' perquè era la que millor havia entés.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada