diumenge, 29 de maig de 2016

PORTAFOLI DE S.MOLTÓ

                                          Gracies per tot.
Ací estic en la meua ultima entrada, després d’un curs molt atabalat, aquest curs ha sigut molt especial per a mi, perquè he canviat d’institut una altra vegada, però amb el resultat estic molt mes contenta que en els altres. En aquest curs he conegut a una persona que no va a deixar-me mai sola i tinc al meu xic sempre ajudant-me. Els professors han sigut una mena de esperança i no tan roïns com sempre em havien plantejat els meus companys de altres col·legis. Aquets any he pogut gaudir a la mateixa vegada que estudiar per els companys que tinc en les meues classes, que sempre que he tingut un problema han vingut a preocupar-se per mi.
Al principi del curs estava amb molta por per els companys, els professors i em sentia com una formigueta petita, ara soc una formigueta gran per el treball que ha fet durant tot el curs, batxiller és un poc mes complicat que l’ESO però no ha sigut un pas de roses.
A continuació vaig a posar tres entrades amb les quals m’identifique i m’han agradat al llarg de tot el curs:
Aquesta entrada és titula alea jacta est (la sort està llançada) la he escollit perquè va ser una entrada que vaig escriure quan vaig acabar els exàmens de la primera avaluació en aquets institut i no podia més amb els meus nervis. M’agrada perquè en ella es pot veure com he avançat durant els curs i els meus nervis segueixen ací però molt més relaxats.
Aquesta estrada anomenada setmana dura la he escollit perquè aquell moment va ser molt difícil per a mi, em van operar aleshores per qüestions de salut no podia anar a classe i va ser molt difícil reincorporar-me de nou a classe perquè havia perdut un mes aleshores tenia que fer exàmens, treballs i apunts d’altres companys per a posar-me al dia en les classes. Va ser molt complicat. Aquesta estrada m’agrada perquè vaig poder expressar com em sentia en aquell moment.

Aquesta va ser la meua penúltima entrada, és anomenada l’èxit depèn de l’esforç, es una entrada en la que vaig posar-me ha reflexionar sobre el meu esforç al llarg del curs, es una entrada que m’agrada molt perquè estava molt tranquil·la i organitzant-me abans dels exàmens, si aquesta entrada s'haguera posat una setmana després no haguera pogut ser tan reflexiva per l’estrès. Però em va agradar molt poder reflexionar una miqueta del curs i posar un poc dels meus pensaments. També al ser una de les ultimes m’agrada per que es pot veure com he anat soltant-me poc o poc durant el curs.

SETMANA DURA

Bona vesprada, esta entrada no es porta molt de temps amb l'altra però crec que en eixe temps han passat moltes coses importants. Esta setmana no tinc molt que explicar el dilluns corregim l'últim exercici de les fitxes de l'adequació i a partir del dilluns no he tornat a classe perquè he sigut operada i necessitava repòs ja que em marejava i em dolia.



 Esta setmana que no he anat, he preguntat als meus companys que s'ha anat fent durant els dies que no he anat a classe, em van dir que s'havien fet esquemes i una companya me'ls va portar a casa i els vaig poder copiar, eren sobre els factors de l'adequació i la variació lingüística, que és més teoria per a l'examen que tindrem

Espere poder incorporar-me a les classes el dimarts o el dimecres perquè no vull perdre tanta teoria perquè després això es notarà en els exàmens i no vull que influïsca a les meues notes, espere recuperar-me i poder incorporar-me com més prompte millor a les teues classes ja que este trimestre amb els pronoms personals volia intentar superar la nota del trimestre anterior i en la teua assignatura igual que en totes encara que en alguna em veig més costa dalt que en una altra.

ALEA JACTA EST ( LA SORT ESTÀ LLANÇADA)


Aquestes dues setmanes han estat en les quals més exàmens han hagut, els nervis són el nostre punt feble en aquests moments i cal saber controlar-los perquè no ens juguin una mala passada.


A principis de la setmana passada començava la denominada 'època d'exàmens' i amb ells ens venien dues setmanes d'exàmens sense parar. La primera setmana havien molts menys exàmens que en la segona i explicant-vos un secret em van sortir millor els de la segona. Ara que ja hem acabat la majoria dels exàmens de la primera avaluació ( a soles em falta un examen ) comencen els nervis de les notes, de com han eixit els exàmens, la nota he tret etc.

Com he dit anteriorment en el títol la sort està llançada ( ja que no és sort si no que depèn de nosaltres i del nostre estudi) però és una frase que jo sempre pense en acabar cada examen.


Finalment dir que ja anem a començar la segona avaluació i que ens queden uns vint dies per a les vacances i descansar una mica de treballs i exàmens. Tots fins i tot els professors necessitem aquest descans. Aquesta és  l’ultima entrada de la primera avaluació i cal agafar la segona fins i tot amb més força que la primera.





L'èxit depén de l'esforç.

Un problema molt greu que comence a tindre és que el temps que queda es molt poc i moltes coses per a fer, molts exàmens, molts treballs que s’acumulen per el motiu que he dit abans, vull pensar en mi, però en tot moment he d'estar fent coses i esforçar-me cada minut més sense deixar de baixar la guàrdia.

Aquestes dues setmanes han sigut completament tranquil·les comparades amb les que s’acosten a mi, els exàmens porten molta pressió perquè en alguns casos implica aprovar l’assignatura per fi i acabar fent tan sols una recuperació en juliol. Aquesta setmana ha sigut molt poca cosa perquè alguns companys de la meua classe estan de viatge, però ha sigut millor per una part perquè els que no deixen dar classe mai, han decidit no vindre i això ha fet que és puga dar classe més tranquil·lament que abans . Per altra part el llibre de Maria Rosa és agradable i em recorda a què em vaig llegir l'any passat Terra Baixa que també em va agradar molt, tinc por per l’examen ja que les preguntes no tinc ni idea de com seran.


Amb organització i temps vaig a traure'm tot el batxiller menys una, tinc força de voluntat i ganes de acabar el curs, contenta del que he aconseguit pels meus propis mèrits i dir que jo puc amb açò i amb més, perquè sóc i cada vegada més forta podent amb cada obstacle que se m'encreua en el camí i que intenta  afonar-me perquè no aconseguisca les meues metes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada