dissabte, 21 de maig de 2016

Portafoli L. Jaen

Últim treball del blog, he comprovat la soltesa que he adquirit en aquests mesos fent cada quinzena el blog, el temps transcorre massa ràpid, tanmateix ara mateix em trobe en la recta final d’aquest curs i crec que és la temporada més complicada per a un estudiant, sobretot perquè estem a tres setmanes d’acabar qualsevol examen menys els de recuperació i amb la calor que fa i farà aclapararà a la majoria de gent i sense parlar de les olors...
Aquest curs m’ha fet pensar en general de la societat, veig les coses des d’una altra perspectiva, pensava que tindria més competitivitat en classe però “en el regne dels cecs reina el tort”. La dificultat d’aquest curs han sigut coses puntuals com en anglés que crec que és l’assignatura a on es nota més o la gran acumulació dels exàmens de manera continua o que el gran govern que tenim fa canvis amb l' APROVACIÓ i aplaudiments del poble, com per exemple ficar-nos en la LOMCE sense dir-nos si haurà revalida, sense dir quals optatives elegir per la teua carrera i volent posar el 3X2 i molt més coses que ens té super contents i amb ganes de tornar a votar-los perquè han entès que per a poder eixir de la crisi un dels pilars es EDUCAR a les NOVES GENERACIONS, cal MOTIVAR-LOS i no posar-los a calfar una cadira.
Per a concloure m’haguera agradat fer un blog sobre el fracàs escolar que és tan comú en la meua generació, ¿Tu com ho arreglaries?

Per altra banda us deixaré per ací les 3 entrades que més m’agraden:
·             Després d’anar a la UPV, “la universitat dels meus somnis”, em vaig preguntar si aquest sistema d’estudis és el millor o es podria millorar en alguns aspectes.
·             Al veure el resultat d’un examen vaig pensar si era normal aquesta situació i altres aspectes de la educació.

·             M’encanta la música i com no tenia l’obligació de dedicar-li un blog a la major afició que pot haver.


En aquesta quinzena hem treballat a classe l’adequació, però jo em centraré en la visita a la Universitat Politècnica de València (UPV) que vaig tindre ahir, per on començar... Aquest és un del blogs que més m’agradarà i costarà al mateix temps redactar. 22/1/16 Les 18:40, estic davant del meu escriptori amb el meu portàtil buscant les paraules indicades per la idea que vull plasmar en un blog no massa llarg per a no fer-lo avorrit ni repetitiu.


Aquest és el moment en què un “adolescent” ha de tindre clar el seu futur, el que vol estudiar, però com pot fer això? Afortunadament jo tinc més que clar el que vull estudiar, però tinc molts amics, amigues que no tenen ni idea del que volen, tan sols amb dos hores d’una explicació de l'orientadora en quart és l’única idea que tenim per a decantar-nos cap a una carrera. Per altra banda, depenem d’una nota mitjana entre batxillerat i selectivitat, realment aquest sistema educatiu és l’adequat?  És irònic perquè en aquest sistema jo ressalto per una mitja de 9 en l’ESO, en assignatures de pràctica com matemàtiques o física està bé, però en historia és el millor? Memoritzem i expulsem folis i folis de teoria, en l’examen traiem bona nota, però sincerament a la setmana no em recorde ni de la mitat, per a comprovar-ho tan sols cal preguntar en les classes la literatura que hem aprés de fa unes setmanes.

Per a concloure aquests dos anys són, probablement, els més importants del meu futur, m’agradaria que l'Estat em donara les beques, tampoc les necessite com moltes persones, però ajudarien un poc, encara que tan sols perquè els meus pares tinguen treball i per a rematar li les donen a les persones que no l’aprofitaran, però com només treballa el seu pare o estan separats li les donen. Podria parlar també del muntó de treballs i exàmens que fem al llarg del curs i de que ens servixen de cara al mercat laboral però ja és massa llarg.


En aquestes dues setmanes hem fet l’examen de l’adequació i hem començat a preparar el de lectura.


Aquesta setmana hem sabut la nota de l’adequació, jo he tret una “bona nota” comparat amb la resta, la nota es situaria en un notable, no està mal... Però que en un examen no massa complicat haja aprovat un 15% és normal? Per a què fer una nova entrada lligat amb el tema de la quinzena passada? Tornem al tema de l’educació. En la meua experiència des d'un batxillerat tecnològic, la gran diferencia amb l’any passat és la disposició dels professor, és a dir, l’any passat tenia un, dos o com molt tres exàmens a la setmana però organitzats de tal manera que preparar cada un no era massa complicat. També que els professors ja no estan “damunt” de nosaltres, la frase que més he escoltat aquest any és “Si esteu en batxillerat és perquè voleu, no esteu per obligació.” Quelcom coherent, però arriba un moment que es fa pesat ja que està dirigit o deuria ser-ho cap a una minoria. Tanmateix, no és nou que en una classe haja persones que no vulguen  estudiar, personalment no em molesten fins un límit, cada persona és lliure d’emprar un any sencer de la seua vida, encara que he de dir que una persona es quede sense matricula per algú que no té la intenció d’estudiar, just no em pareix, sé de sobra que moltes persones l'aprofitarien i no fa falta anar-se molt lluny d’ací. Per altra banda és just que no arribem a donar el temari sencer? Hi ha coses més importants i menys però no és normal que tots els anys deixem alguns temes per donar, aquest problema és responsabilitat dels professors? O del ministre de educació que tenim? Ja que per exemple en química incorpora temes de segon de batxillerat i pretén que arribem a donar tot amb una bona preparació...Encara que siga culpa de qui siga, els estudiants influïen si posen disposició per a que pese a que siga complicat, donar-ho tot. Bé reprenent el tema, la motivació ha de donar-la els pares o els propis estudiants deurien buscar quelcom que l'agrade.

Per a concloure la joventut ha de saber que estudiar no és fàcil però tampoc impossible, independentment que siga batxillerat, mòduls, etc.


¿Alguna vegada us haveu posat a pensar en com ha passat el temps? En què haguera passat si no hagueres fet això, allò altre... Bé doncs sóc d’aquestes persones que li agrada posar-se la música extremadament alta i perdre's en els seus pensaments.

Aquesta és la història de la meua vida, auriculars amb el volum alt per allà on vaja ¿I què puc fer al respecte? Ho he fet des de xicotet ja siga per a evadir-me de problemes, discussions, paranoies, pèrdues, comiats i inclòs “desamor” és l’única manera que tinc de no “sentir res”, de pensar que tot està bé, d’oblidar-me d'absolutament tot, tan sols estem jo i la meua ment, poden aparèixer per una banda els records o per altra la imaginació. Hi ha persones que prefereixen comprar coses materials, estar amb aquella persona especial, consumir begudes i substàncies no saludables, bé doncs a qui li agrada comprar es pot quedar sense diners, qui està amb aquella persona es pot quedar sola, però el que tan sols necessita un MP4, uns auriculars, la seca música favorita i una ment disposada a perdre's rotundament ha de preocupar-se de no quedar-se sord i ¿Per a què vull poder escoltar? Per a escoltar el de sempre? Guerra, morts, injustícia, misèria, corrupció i sistemes que no funcionen...

Aquestes lletres tan sols són els pensaments d’un adolescent i poden parèixer una “tonteria” però el dia que em quede sord, si és que passa, per fi estarem jo i els meus pensaments sols a tota hora, seré lliure des de la perspectiva que es mire.



  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada